8 de mayo de 2011

Fragile Dreams

Resulta que estava a la meva casa del poble, i sortia al jardí, però no hi havia jardí. Tota la zona on hi hauria d'haver la gespa, els arbres, el garatge, etc. estava plena d'aigua, com si hi hagués un llac. Les aigües eren molt tèrboles. M'hi fixava, i hi havia sis putos cocodrils enormes a l'aigua.

Joder.

A casa només hi érem la meva àvia i jo (?), i ella em deia que anés amb compte, que en qualsevol moment els cocodrils es despertarien i voldrien entrar a casa.

Al cap d'uns minuts, efectivament, començàvem a veure com avançaven lentament cap a la porta. Recordo uns minuts de forcejament, el morro d'un dels cocodrils sobresortint per l'escletxa de la porta, la meva àvia i jo desesperades intentant tancar-la. Jo al final li clavava alguna cosa al morro, tancàvem la porta.

Llavors decidíem posar uns altaveus al jardí amb música que no agradés als cocodrils, perquè no tornessin a entrar. Slipknot. Lol.

No hay comentarios:

Publicar un comentario