31 de diciembre de 2010

Replay

24 de diciembre de 2010

Merry Christmas, darling

[Click]

Ja he enviat totes les postals de nadal,
I he acabat de comprar els regals,
Però encara he de demanar un desig,
Un d'especial, per a tu...

Bon nadal, carinyo
Estem lluny, és cert
Però puc somiar, i en els meus somnis
Estic passant el nadal amb tu

Els nadals són alegres,
Sempre hi ha quelcom de nou,
Però cada dia és nadal
Quan estic amb tu.

Les llums del meu arbre,
M'encantaria que les veiessis,
Ho desitjo cada dia...
Els troncs a la llar de foc
M'omplen de desig
De veure't i de dir-te:

Que et desitjo un bon nadal
i un bon any nou, també
Només tinc un desig en aquesta nit de nadal:
Tant de bo fos amb tu...

Bon nadal, carinyo...

15 de diciembre de 2010

O Green World

Estic perdudament enamorada del Carles.

12 de diciembre de 2010

Telephone

Ara entenc per què em cau malament l'Enric Azuaga...

11 de diciembre de 2010


Facebook se ha cargado esas pequeñas cosas que tiene la vida y la hacen interesante. Porque antes, al conocer una persona, le pedías su número de teléfono, y había esa espera, esos nervios... Ahora basta con saber su nombre (como Kira, miehehe). Antes se contaban chistes, ahora se cuentan "me gusta". Antes, cuando conocías a una persona y hablando os dábais cuenta de que los dos no podéis resistir arrancar la hierba cuando estáis en el césped os hacía muchísima gracia, y ahora resulta que no es tan original ya que "gusta" a más de un millón y medio de personas... Antes siempre había una cara y una voz detrás de todo; ahora, un frío perfil, un montón de datos, y muchísimos "amigos" a los que realmente no consideras como tal.

9 de diciembre de 2010

Tenies cara de gata drogada i els cabells sempre esborrifats...

Laia, feia anys que no ens vèiem i ja no pensava en tu.

Però saber que no hi ets em posa molt trista, i realment no sé el motiu...

Espero que estiguis bé, allà on estiguis. Torna aviat.

19 de noviembre de 2010

Yeh.
Farem el Rèquiem i Bohemian Rhapsody,
i anirem a l'Alguer i a Roma.
Fuck yeah.

16 de noviembre de 2010

BLAH BLAH BLAH BLAH BLAH BLAH
Típico tópico.
Cállate cállate cállate.
Cuando lees "desembre" muchas veces acabas pensando que está mal escrito.
Si oigo "Club can't handle me" una vez más juro que no respondo de mis actos.
Pendiente: parlar d'un bosc i d'un señor...

^ Sí señores. Este blog se ha vuelto una mierda profunda y definitiva.

10 de noviembre de 2010

A los jóvenes de hoy en día les gusta demasiado el drama.
Se creen todos muy originales y en realidad son sólo otro borrego de un rebaño de ovejas infinito.
(Ay, que composición estilística tan pobre, por dios.)
Voy a hacer cambios en mi vida. A la de ya. A recoger mi habitación, a ponerme en serio con todo.
De verdad.
A dejar de fiarme de mis sueños de una vez. O a confiar en ellos un poquito.
Depende del sueño, claro. Claro.

8 de noviembre de 2010

28 de octubre de 2010

Little Love

Dies de merda consecutius: 2, and counting. No sembla molt de temps dit així, però estic experimentant una sensació bastant insuportable. I necessito fer el que sigui per desempallegar-me'n. El que sigui.

27 de octubre de 2010

Venus

Yo no quiero anticipar nada, pero algún día, a lo mejor va y me da por no ser tan imbécil.
Mon coeur est trop petit,
il n'y a de place pour deux personnes...

25 de octubre de 2010

Carmen Suite: Intermezzo

Sona alguna cosa, però no en sóc gaire conscient. Quan entra, però, l'arpa comença a entonar els arpegis suaus, tendres i lleugers de l'inici de l'Intermezzo de Carmen.
És estrany. És volàtil. És intens.
La flauta porta la melodia, de nou, suau, tendra i lleugera.
Com ell.
Se m'acosta. Solo de corda. "Passió", penso. Passió i dramatisme.
-Hola.
I, tan suau, tendra i lleugera com ha començat, la peça acaba.
Pizzicato final.
-Hola...

21 de octubre de 2010

One

So... Los EEUU están enfadados con Obama, Francia está enfadada con Sarkozy, Italia está enfadada con Berlusconi, y España está enfadada con Zapatero. Eso as far as I know. Yo creo que algo va un poco mal en el mundo... Reflexionad, reflexionad.

Seaside Rendez-vous

Os hago una confesión: desde hace unos días estoy intentando poner un acento más catalán cuando hablo en catalán. No de pueblo, sólo más marcadamente catalán. Sólo para que no se me note que soy de Barsalona.

Y ahora resulta que (según al menos dos personas) cuando hablo en castellano se me nota el acento catalán. Hum.

Somebody to love

Digue'm qualsevol cosa. Digue'm qualsevol res, digue'm... Ei! Digue'm! Que em mor, amor! Que ja no m'entra l'aire i m'ofegue... Que no vull! Que ja no tinc vida! Què en faig jo, de la mort? Què faig jo, amor, amb tota la bèstia que em pega i que em besa, que em riu i m'escup, que la tinc a sobre de dia i de nit, que enganya els amics, i em treu de la casa travessant parets, i em crema aquests llavis amb la seua llengua? Què en faig... amor meu? No ho saps, vida meua. No ho saps, escaleta que em porta a la fi.


Creo, y sólo creo, que debería haber seguido los pasos de Nerea.

18 de octubre de 2010

Act I / Scene Two: II. Strange Dejà Vu

Per què hi ha unes tisores al terra?

Trepitjo fulles.
Somric a les aranyes,
m'endinso al bosc.

12 de octubre de 2010

Summer 78

A veces me acuerdo de aquella lejana metáfora, de aquella jovenzuela del 07/08/07:

"Creo haber encontrado la llave de la felicidad.

El problema es que no sé dónde está la puta cerradura..."

Y su resolución:

"Tengo la llave y sé dónde está la cerradura. Ahora necesito permiso para abrir."

A veces lo pienso y me doy cuenta de que no podría haberlo definido mejor. Y me doy cuenta también de que ser feliz no cuesta tanto.

10 de octubre de 2010

Summer 78

Jo què sé

Si tu n'etais pas là

Killer, el día que la encontré.


Y Killer, el día que la liberé.

¿Qué estará haciendo ahora?


9 de octubre de 2010

-¿Tocas en el Palau?
-No. Todavía no.
-Pero... estudias.
-Sí.
-Y... ¿tocarás música portuguesa?
(Asiente sonriendo.)
-Suerte.

[...]

-Y ahora, te doy a elegir.
-¿Y si me niego? ¿Y si ofrezco que me mates a mí?
-No lo entiendes, soy el Diablo, no quiero la muerte de una persona. Quiero dolor en su estado más puro, culpabilidad, tristeza, desamparo. No quiero llevarme un alma. Quiero que elijas. Tu elección, tu dolor, ese será mi macabro placer.
-No voy a elegir. Vas a tener que llevarme a mí.
-Puedes decirme que te niegas, pero hace rato que tu corazón ha escogido...

7 de octubre de 2010

Feed The Birds


En otro orden de cosas: sóc un còctel d'hormones, per això ploro. Fins i tot amb Mary Poppins.

4 de octubre de 2010

Wind

¿Me lo parece a mí o nuestros blogs están muriendo simultáneamente?

30 de septiembre de 2010

Farewell

SALDKVJUFWEMNRUCGWM RGHNWIEOHJGWODIJSLKDFVJWS.

Mierda ya.

Tengo sueño

Y quería actualizar hace días pero no me puedo pasar las fotos de la cámara.

Hala.

Adéu.

19 de septiembre de 2010

Watercolour

Bueno, oficialmente mi verano se ha acabado. Así que, tal y como me prometí, aquí está mi recopilatorio oficial de canciones del verano 2010. No del verano 2010, si no de mi verano 2010.

Si el año pasado fue el de Emilie Autumn, Vidres a la Sang y Diablo Swing Orchestra, éste ha sido el de Pendulum, Antònia Font, Sarah Brightman, Dionysos y, por qué no decirlo, Lady Gaga.

Y la canción del verano... Supongo que sí, Watercolour.

Cançons estiu 2010

16 de septiembre de 2010

Loving you's a dirty job (but somebody's gotta do it)

Lady Gaga se puso un vestido de carne cruda (real, por supuesto) en los MTV VMA.
Y luego, para dárselas de artista, en una entrevista dijo que ese vestido representaba "una declaración política contra la opresión que el gobierno ejerce sobre los gays".
Y una mierda, tía.
(Clic para fotos)

14 de septiembre de 2010

Watercolour

Cuando esté cayendo, ¿me vendrás a recoger de nuevo?
Cuando esté muy lejos, muerto a ojos de mis amigos, ¿me sacarás de aquí?
Cuando me arriesgue demasiado,
Cuando me cieguen las luces,
Cuando no pueda ver tu cara...,
Sácame de aquí... Sácame de aquí... Sácame de aquí... Sácame de aquí...

9 de septiembre de 2010

Batiscafo Katiuscas

Sóc una mala persona.

7 de septiembre de 2010

The Bells Have Stopped Ringing


Espíritu santo

¡Por dios, cuánta ficción!
Suerte que te veo,
Suerte que te acercas,
Suerte que te beso,
Sentí que algo que estaba apagado se encendía,
Y fue entonces cuando realmente empezó el día...
Y sonaron las trompetas de la muerte y la gente se puso a bailar, se puso caliente,
Y se puso a jugar con la lengua entre los dientes
-bien juntitos, como dos gemelitos en el vientre-,
Y yo me puse contento, como loco de alegría,
porque en lugar de Barcelona, La Habana, esto parecía, esto parecía...

18 de agosto de 2010

8 de agosto de 2010

Deliver Us



Ofra Haza era una diosa.

PD: Demà el Carles i la Irene marxen set dies a Quintana Redonda :D (L)

6 de agosto de 2010

Replay


Le bisou, d'Auguste Rodin,


i Idole eternelle, també de Rodin.

31 de julio de 2010


Si os da palo leeros mi entrada anterior (comprendo que es un tochaco), la podéis ver resumida aquí. Una vez más Forges dibuja lo que pienso.


Hace muy poco que se aprobó la cosa esa de los toros en Cataluña (lul) y yo todavía no he dicho nada al respecto. Vamos a ello pues.

Voy a empezar desde el final:
¿Por qué está prohibida la cocaína y no el tabaco? Quiero decir, ambas cosas son drogas que enganchan y perjudican la salud. Claro que el perjuicio es diferente en una escala de niveles, pero el perjuicio por estar, está presente en ambas drogas. ¿Por qué está prohibida la cocaína entonces, si además sólo perjudica al individuo que la consume? En cambio el tabaco puede perjudicar a más gente.

Si el individuo quiere tomar cocaína, que la tome, está en su derecho de joderse la vida. Otros eligen hacerlo por otros métodos (como por ejemplo presentándose a Gran Hermano 12) y nadie les dice nada. El método de la cocaína, no obstante, perjudica a los demás (sobretodo a familiares, amigos y seres queridos) de una manera especial, a nivel sentimental. Pero yo incluyo este tipo de perjuicio dentro del primero (el puramente físico y relativo a la salud). Si el individuo tiene la determinación destrozarse el tabique nasal a base de los polvitos sabe qué consecuencias puede tener, tanto físicas para el individuo, como sentimentales y psicológicas para los que lo rodean.

Aún así, opino que los daños "sentimentales" en estos casos pueden subyugarse un poco a los físicos, no sé si me explico... creo que no.

Pero en cambio, si el individuo quiere tomar tabaco, a pesar de estar en su perfecto derecho de hacerlo, le pediría que se fuera lejos de la gente no fumadora. El método del tabaco es nocivo para el individuo y para los que le rodean, aunque sin implicar esto necesariamente un perjuicio a nivel sentimental o psicológico...

El cocainómano puede meterse rayas, y el fumador puede fumar (aunque lejos de la gente). Eso es libertad, y eso es Stuart Mill. Si quieres hacerte daño, allá tú y tú sabrás lo que haces y las consecuencias que tiene, pero no perjudiques a los demás, que no te han pedido ni que les prestes algo de humo ni que les obligues a esnifar (?). Como mucho puedes intentar disuadir a los cocainómanos y fumadores tratando de convencerles de que lo que hacen está mal... pero opino que prohibirlo por ley está mal. Ahora mismo no sé si es ilegal suicidarse en este país...

En resumidas cuentas: si el individuo quiere hacerse daño, que se lo haga. ¿O no permitimos ya que la gente fume y beba y se presente a Gran Hermano 12?

Bueno, mejor dejo este símil de las drogas porque creo que no acaba de salirme bien el ejemplo y al final me va a salir el tiro por la culata, es un tema difícil con muchos matices... Voy al tema.

Si a la gente se le permite cierta libertad a nivel individual (como ya he mencionado, alcohol, tabaco, etc.), está claro que la libertad que quedará restringida no será esa sino la que afecta a los demás. Por eso es ilegal robar, matar, violar. Hasta aquí de acuerdo.

Entonces, y aquí llegamos al quid de la cuestión, ¿por qué los defensores de la tauromaquia difunden que está mal prohibirlo si son libres de hacerlo?

Están perjudicando a alguien que hay a su alrededor: el toro. Pero ¿oh, no pasa nada porque es un animal y si lo matamos realmente no dañamos a ningún ser pensante? ¿Pero qué coño? ¿Prohibís asesinar a un humano pero no a un animal? ¿Por qué? La vida que sustenta a ambos seres es exactamente la misma. El ser humano no es más que un animal (sí, un animal igual que un toro), con una pequeña diferencia que consiste en que su manera de actuar es algo más compleja. (Off-topic: Además, el ser humano llega ser horrible a niveles mucho más altos que los de cualquier animal.)

Pero vamos, en serio. La historia de Habacuc ha dado la vuelta al mundo. La de la rusa asesina de perros también. Por no decir que la del emo asesino de gatos y el tío del PP asesino de gatos también. Y por allí donde pasaron estas historias causaron extrema commoción y gentíos furiosos a la par que confusos al conocer esta faceta cruel e inexplicable de algunos seres humanos.

Y luego llegarían los defensores de la tauromaquia hablando grandilocuencias de libertad y diciendo prohibido prohibir, y dirían: Ok it's cool, si lo quieren hacer tienen la libertad de hacerlo. ¿A que sí? De nuevo, señores, ¿pero qué coño? ¿Está bien matar a un toro porque tienes la libertad de hacerlo pero en cambio no tienes la de matar a un gatito y te echan del PP por ello? Porque os aseguro que los mismos que echaron al tío del PP del partido por hacer eso son los que defienden la tauromaquia en su mayor parte (y no dudo que lo echaran sobretodo temor a la mala prensa que pudiera tener el partido, pero el caso es el mismo).

Dicho de otra forma y como conclusión:
Veréis, a mí me gusta desmembrar bebés para comérmelos. ¿Estoy en mi libertad de hacerlo?
¿Y si crío una raza específica de bebés para matarlos?
¿Y si lo convierto en una tradición milenaria?
¿Y si me defiendo frente a mis detractores alegando que el bebé no es un ser pensante? (Y de hecho no lo es del todo, un bebé se comporta casi como un animal.)
¿No sigue siendo la misma aberración pese a todo?

¿Entonces, por qué puedo torturar y matar un toro...?


Y que conste que hablo desde la total ignorancia y que esto es sólo mi opinión.



Hala. Y eso que no me he metido en temas de "es cultura o no" o "ser vegetariano o no".

PD: En estos momentos comprendo que no se me dan bien los símiles de drogas pero sí los de gatitos. Y sí, me he levantado antes de las 8 de la mañana y me ha venido la inspiración.

30 de julio de 2010

We Want The Funk

Siusplau, heu de llegir això:

In her radio show, Dr Laura Schlesinger said that, as an observant Orthodox Jew, homosexuality is an abomination according to Leviticus 18:22, and cannot be condoned under any circumstance.

The following response is an open letter to Dr. Laura, written by a US man, and posted on the Internet. It's funny, as well as informative:

Dear Dr. Laura:

Thank you for doing so much to educate people regarding God's Law. I have learned a great deal from your show, and try to share that knowledge with as many people as I can. When someone tries to defend the homosexual lifestyle, for example, I simply remind them that Leviticus 18:22 clearly states it to be an abomination... End of debate.

I do need some advice from you, however, regarding some other elements of God's Laws and how to follow them.

1. Leviticus 25:44 states that I may possess slaves, both male and female, provided they are from neighboring nations. A friend of mine claims that this applies to Mexicans, but not Canadians. Can you clarify? Why can't I own Canadians?

2. I would like to sell my daughter into slavery, as sanctioned in Exodus 21:7. In this day and age, what do you think would be a fair price for her?

3. I know that I am allowed no contact with a woman while she is in her period of Menstrual uncleanliness - Lev.15: 19-24. The problem is how do I tell? I have tried asking, but most women take offense.

4. When I burn a bull on the altar as a sacrifice, I know it creates a pleasing odor for the Lord - Lev.1:9. The problem is my neighbors. They claim the odor is not pleasing to them. Should I smite them?

5. I have a neighbor who insists on working on the Sabbath. Exodus 35:2 clearly states he should be put to death. Am I morally obligated to kill him myself, or should I ask the police to do it?

6. A friend of mine feels that even though eating shellfish is an abomination, Lev. 11:10, it is a lesser abomination than homosexuality. I don't agree. Can you settle this? Are there 'degrees' of abomination?

7. Lev. 21:20 states that I may not approach the altar of God if I have a defect in my sight. I have to admit that I wear reading glasses. Does my vision have to be 20/20, or is there some wiggle-room here?

8. Most of my male friends get their hair trimmed, including the hair around their temples, even though this is expressly forbidden by Lev. 19:27. How should they die?

9. I know from Lev. 11:6-8 that touching the skin of a dead pig makes me unclean, but may I still play football if I wear gloves?

10. My uncle has a farm. He violates Lev.19:19 by planting two different crops in the same field, as does his wife by wearing garments made of two different kinds of thread (cotton/polyester blend). He also tends to curse and blaspheme a lot. Is it really necessary that we go to all the trouble of getting the whole town together to stone them? Lev.24:10-16. Couldn't we just burn them to death at a private family affair, like we do with people who sleep with their in-laws? (Lev. 20:14)

I know you have studied these things extensively and thus enjoy considerable expertise in such matters, so I'm confident you can help. Thank you again for reminding us that God's word is eternal and unchanging.

Your adoring fan.

James M. Kauffman, Ed.D. Professor Emeritus,
Dept. Of Curriculum, Instruction, and Special Education
University of Virginia

PS: It would be a damn shame if we couldn't own a Canadian.

29 de julio de 2010

Humming

(Sólo eso.)

PD: Charlotte, tú me entiendes, ¿verdad?

28 de julio de 2010

Blood Sugar

[Click]

Ladies and gentlemen, we understand that you have come tonight to pay witness to the sound of drum and bass. We regret to announce that this is not the case, as instead, we come tonight to bring you the sonic recreation of the end of the world. Ladies and gentlemen, prepare to hold your colour...

[...]

Ok. Fuck it. I lied. It's drum'n'bass. What you gonna do?



I en directe:

Ladies and gentlemen, we interrupt our feature presentation tonight to warn you that the following material may not be suitable for those suffering from a weak heart. It contains coarse language, possibly even violent graphics, sex scenes or drug use, and a large, definitely, unhealthy dose of blood... fucking... sugar...

26 de julio de 2010

Watercolour

De debò calen tans economistes i administradors i directors d'empreses en un futur?

En el cas que això sigui veritat, a quina mena de món hem anat a parar?


PD: M'ha semblat molt interessant.

A.B: DIA 10 DE JULIOL DE 2010, COMENÇA EL CANVI PER CATALUNYA
F.C: Aquells catalans que es van quedar a casa, se sentissin o no catalans, se sentissin o no espanyols, van demostrar la seva ignorància, ja que aquest estatut els puteja igualment. ;)
D.M: Estic segur que molta de la gent ahir present a la mani no tenia ni idea del que diu l'Estatut.
C.I: La paraula és ignorant? Deixa que cadascú faci el que vulgui i cregui el que vulgui, no hi ha més ignorant que qui no respecta les decisions dels altres.
S.V: F.C., tens tota la raó, però creu-me, hem d'estar satisfets amb la gran quantitat de gent que hi va anar ;) La gent pensava que érem pocs però s'hauran quedat amb un pam de nas en veure que hi havia un milió i mig de persones :)

23 de julio de 2010

Visions

Qué sensación tan extraña...

20 de julio de 2010

Ave verum corpus K618

«Em plau comunicar-vos que un cop finalitzada la primera assignació de la convocatòria de juny de 2010 de preinscripció universitària, podeu iniciar els estudis que vàreu sol·licitar en 1a. preferència a 41006 Traducció i interpretació -anglès- (Barcelona) de la Universitat Pompeu Fabra.»

I ara ja s'ha acabat...

"Si aprovo Història...
Si aprovo el Batxillerat i tinc una bona mitja...
Si aprovo la Selectivitat i tinc una bona mitja...
Si aprovo la Prova d'Aptitud...
Si no puja molt la nota de tall...
Si hi ha prou places..."

Però ara realment em pregunto si he escollit bé...
I també m'alegro de no haver-me presentat a Geografia a la sele, què collons.

15 de julio de 2010

Wa Yeah!

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple, es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat...
Per exemple, adormits...

14 de julio de 2010

Don't you want me

Els llibres del Jordi Sierra i Fabra sempre em sorprenen...





Pendent: reflexió sobre internet, re-reflexió sobre l'entrada anterior.

13 de julio de 2010

The Spicy McHaggis Jig

El 90% de las personas que se unen a grupos de facebook contra el maltrato animal, o contra gente que mata gatitos indefensos, o cosas del estilo, no han sentido ningún reparo en matar un mosquito que les iba a picar. O han comido carne de pollo, yo que sé.

La gallina es igual de indefensa y "mona" que un gatito, creedme. Y el mosquito igual.

Porque el hecho de basarse en dicha "monería" para juzgar moralmente si está bien o mal matarlo no es más que una hipocresía, y lo sabéis.

Hala.

5 de julio de 2010

One Vision

-Creus que no sé per què t'emociona tant que vivim junts?
-ÉS NOMÉS UNA HABITACÓ, FINN! LA PODEM REDECORAR SI VOLS!
-Oh, d'acord. DONCS EL PRIMER QUE TREUREM SERÀ AQUESTA MARICONADA DE LÀMPADA. I DESPRÉS ENS DESFAREM D'AQUESTA MARICONADA DE FUNDA DE SOFÀ.
-Eh! Què li acabes de dir?
-No, no, no li he dit res, parlava de la manta...
-Si utilitzes aquesta paraula, estàs parlant d'ell.
-Calma't papa, no m'ho he pres malament...
-Sí, perquè només tens 16 anys i segueixes creient que la gent és bona per naturalesa. Quan ja has viscut uns anys, comences a veure l'odi en els cors de la gent. Fins i tot en els de les millors persones... Tu dius "negrata"?
-Clar que no.
-I "subnormal"? A aquella noia tan simpàtica de les animadores, li dius subnormal?
-La Becky? No! És amiga meva, té síndrome de down... Mai li diria això, és cruel.
-Però tot i això creus que està bé venir a casa meva i dir "mariconada"?
-Jo no volia dir això...
-Sé el que volies dir!! Què et penses, que jo no vaig fer servir aquesta paraula quan tenia la teva edat?! Ja saps, quan a un noi el cronometràvem als entrenaments, li dèiem "deixa de fer el marica, mou-te!". Volíem dir exactament el que tu vols dir. Que ser gay està malament. Que és un tipus d'ofensa que mereix ser castigada. Realment pensava que eres diferent, Finn. Ja saps, pensava que com que t'ha criat la teva mare i estàs al Glee Club, això significava que pertanyies com a una nova generació d'home que veu les coses d'una manera diferent. Algú que ha vingut a aquest món sabent allò que a mi m'ha costat anys descobrir... Suposo que estava equivocat. Ho sento, Finn, però no pots... no pots quedar-te aquí.
-Papa...
-Estimo la teva mare. I potser això em costarà el fet d'estar amb ella... però la meva família és el primer. No puc tenir aquest tipus de verí a prop... Aquesta és la nostra casa. Ell és el meu fill. Al món exterior, fes el que vulguis. Però no sota la meva teulada.

Weapon of choice

Déu meu, Carles, t'estimo.

4 de julio de 2010

Comatose

Bleh. Ha sido fácil.

Cançons de lòcura

Si veis sólo 9 canciones es porque Bonehead de Naked City es una canción fantasma.

30 de junio de 2010

Canto Della Terra

Hola, me llamo Lady Gaga y soy una artista que no merece ese nombre. Mi voz es mediocre, mis canciones suenan todas igual y lo que me ha dado la fama son mis cambios constantes de look, mi extravagancia y mi teatralidad. Allá donde voy intento llamar la atención. Mis letras son muy malas. Mis videoclips son innecesariamente grotescos. Soy puro marketing. No vivo de mi música, vivo de la gente.

-.-

29 de junio de 2010

Life Will Kill You

¿Sabéis? Últimamente tengo algo... como una necesidad interior de volverme loca... No quiero decir necesariamente volverme loca como todo el mundo, sino de una manera más acorde a mi estilo. No emborracharme, o drogarme, o ese tipo de cosas... Voy a empezar una lista de canciones que me incitan a volverme loca, y cuando tenga diez la colgaré aquí (como mi lista de "Paraules que sembla que existeixen però no").

P.S.: Crearé un grupo de facebook llamado "Cantantes de metal gótico que se creen divas y no llegan a la suela de los zapatos de Sarah Brightman".


25 de junio de 2010

A veces me siento muy mala persona, pero no se lo digáis a nadie.

23 de junio de 2010

Acabo de somiar que estava escoltant El món (a RAC 1) en directe, i entrevistaven al Jep Cabestany (?). Parlaven de que ja estaven penjades a internet les notes de la Selectivitat. Jo tota emocionada anava a mirar-ho (en un portàtil que havia aparegut de no sé on) i introduïa el meu DNI i tot en una web que no sé quina era... I veia les meves notes. Primer mirava un link on deia "Ho sentim però si vols entrar al pròxim curs a la universitat hauràs de presentar-te a la convocatòria extraordinària de setembre". En un altre link hi havia les meves notes.
-Català: 2
-Castellà: 4
-Anglès: 5
-Filosofia: (no me'n recordo)
-Llatí: 6
-Història de l'art: 9 (?)
Es veu que em donava una mitjana de suspès i havia de repetir... Sigui com sigui jo estava convençuda de que era dia 24, i que per tant les notes no havien d'estar penjades fins l'endemà. El cas és que durant l'entrevista al Jep (com no) feien broma i donaven a entendre que això de les notes de la selectivitat s'ho havien patillat. Quan acabava el programa m'acostava corrent a l'Òscar Dalmau i li deia:
-Òscar Dalmau, Òscar Dalmau, això de les notes de la selectivitat era cert?
-No, hem creat la pàgina web amb notes falses nosaltres mateixos.

I ja està.

Però ara estic cagadeta...

18 de junio de 2010

Oltremare

CUESTIONARIO:

Respóndanse las siguientes preguntas de manera precisa y sincera. Este cuestionario está elaborado para reflexionar e incitar el conocimiento que el individuo posee sobre sí mismo. En otras palabras, las preguntas del cuestionario desembocan en más preguntas.

No finjas. Recuerda que este cuestionario sólo vas a verlo tú. A no ser que quieras engañarte a ti mismo, no te pongas la máscara de "niño rebelde" o "princesita".

No hay respuestas limitadas, no es un cuestionario tipo test. Simplemente respóndelo, y luego analiza tus respuestas, como si las vieras objetivamente, desde el punto de vista de alguien muy ajeno a ti.

1. ¿Te gusta cómo eres?

2. ¿Te sientes orgulloso de algo que hayas hecho en tu vida?

3. ¿Cuántas veces al día sonríes? 1

4. ¿Cuántas veces al mes lloras? Calculo una mitjana de 20

5. ¿Cambiarías algo de tu vida? En absolut

6. ¿En qué piensas cuando te levantas por las mañanas? ¿Y antes de acostarte? C

7. ¿Cuál es tu mayor sueño? C

8. ¿Cuál es tu mayor miedo? C

9. ¿Morirías por alguien? ¿Por qué crees que lo harías?

10. ¿Te consideras egoísta?

11. ¿Cuántas manos necesitas para contar tus amigos? 1

12. ¿Con qué frecuencia te sientes culpable de lo que ocurre a tu alrededor? Constantment

13. ¿Todas las respuestas que has obtenido hasta ahora giran en torno a lo mismo? ¿Mientras respondías pensabas en algo en concreto todo el rato?

14. ¿Crees que es realmente necesario un cuestionario para darte cuenta de todas estas cosas?

11 de junio de 2010

Nyu...

9 de junio de 2010

Merda profunda.

8 de junio de 2010

Estic acabant d'estudiar Filosofia, quan de sobte un insecte es posa sobre el llibre, sobre les paraules "el món sensible". És petit, té ales petites i sis potes, sembla un mosquit però amb unes potes més curtes. El meu primer instint és fer-lo fora, com faig amb tots els insectes que trobo. M'agraden, però no m'agrada que em piquin.

Ho intento primer amb la cullera-canya del granissat. No ho aconsegueixo. Em fa por agafar-lo amb la mà perquè és molt fràgil i el puc aixafar, no és com els mini-escarabats que trobo sovint, que els pessigues amb dos dits i segueixen vius. Així que intento atrapar-lo amb una tapa d'un pot, metàl·lica. Arrossego el pot cap a un costat perquè així l'animal s'espanti i s'enganxi a la tapa. Així, un cop al balcó, podria fer-lo fora de la tapa emputxant-lo amb el dit sense fer-li mal.

En comptes d'això, en moure la tapa, contemplo horroritzada com les potes de l'insecte queden enganxades a la vora. No s'ha espantat i s'ha mogut, s'ha quedat al mateix lloc i s'ha deixat atropellar. Aixeco la tapa ràpidament. Li queden tres potes... dues al darrere i una més endavant. Em fa molta pena com es mou, a trompades. Ja no es mou tan ràpidament com abans. Estic sofrint molt... No sé què fer... Em sento idiota...

Intento decidir si l'allibero mentre segueixo veient com l'animal intenta posar-se ferm i caminar. M'envaeix l'angoixa de nou. El poso a sobre d'un kleenex. Fa estona que no es mou, com si esperés la mort inevitablement. No vull que sofreixi més... De tant en quan es "cau" i es posa dret de nou. Mou les antenes molt lentament.

Quan tanco el kleenex sobre si mateix intenta aferrar-se a qualsevol cosa, com si m'implorés pietat.

Anava a escriure "acabo de matar-lo", però no tinc ni valor per fer-ho. Prefereixo que segueixi sofrint sense moure's...

Em sento horrible i molt culpable. Estic trista. No torno a fer fora un insecte de la meva habitació. Ho sento Carles...

1 de junio de 2010

Soy una idiota con una suerte que no me merezco.

26 de mayo de 2010

Me: How do you know when it’s true love?
Grandma: If you are willing to take his half-chewed food from his mouth and finish eating it, that’s true love.
Me: Eeeew!
Grandma: It’s true! Why the first time I laid eyes on your grandfather, I told myself, ‘For that boy, I’d swallow’.

23 de mayo de 2010

Evey Reborn

Sólo olvidarás algo para siempre cuando dejes de recordarlo periódicamente.

11 de mayo de 2010

Proud Mary

Probablemente a mi padre le hubiera gustado que se me dieran bien las mates y me sacara una ingeniería, la de telecomunicaciones, por ejemplo.

Y probablemente a mi madre le hubiera gustado que fuera una artista que expone su arte y gana dinero con ello, o una célebre ilustradora de libros infantiles.

Y si les digo esto, seguramente lo nieguen y me digan que no, que lo que ellos quieren es que yo haga lo que quiera y me gane la vida con algo que me gusta. Pero en el fondo siempre sentirán cómo ese sueño que ellos no pudieron* cumplir se aleja, y se aleja... Sin que nadie haga nada por evitarlo.

Sé que serían tan felices si hubiera escogido una de esas cosas que ellos no pudieron hacer...

Y cuando yo tenga un hijo (o diez), probablemente quiera que se convierta en un gran violonchelista o en un talentoso cantante lírico... y sé que seguramente eso no sea posible.


Y lo dejo así, sin conclusión ni nada, porque esto era sólo una pequeña reflexión del momento.

* Remarco el pudieron.

4 de mayo de 2010

Into the airport hallucination

"Mi culo es como el universo: está en continua expansión."

3 de mayo de 2010

Alone

My Immortal / Dazed and confused

But I see your true colors shining through.
I see your true colors,
and that's why I love you,
so don't be afraid to let them show.
Your true colors (true colors)
are beautiful like a rainbow...

28 de abril de 2010

Secluded Spaces

Mirad, yo no sé demasiado de Historia, pero juraría que en el periodo de la Segunda República a la gente le importaba la política. Le importaba de verdad quién los gobernara, hacia dónde iba su país, qué tipo de leyes y políticas económicas se les ofrecían. Por ese mismo motivo, al no obtener el resultado esperado, el pueblo se alzaba en diversas revoluciones, huelgas, etcétera. ¡Eso es corrupción! ¡Vaya sistema político más desastroso! ¡Qué asco de presidente!

Y hoy en día, lo más parecido a una revolución social es el puto fútbol, de lo que todo el mundo habla, que hace que la gente se enerve, que se queje con todas sus fuerzas (¡Eso era fuera de juego!, ¡Vaya un robo de partido!, ¡Qué asco de árbitro!).

El opio del pueblo.

Y seguro que ninguno de los que hoy llevaba una camiseta del Barça o ha participado en la porra se ha enterado de lo de la publicidad racista del PP...

23 de abril de 2010

Agnus Dei / El gat rumbero

"Gran casualidad" es cuando buscas una canción en spotify y te salen dos resultados: uno es la canción que buscabas (Conte medieval) y el otro es una pieza que no tiene nada que ver con la anterior (Ballo detto 'ii Conte Orlando', del CD Medieval & Renaissance music). Empiezas a escuchar la primera, que es la que te interesa, y luego (por defecto) empieza a sonar la siguiente. Piensas que suena bien y quieres saber qué es, y al leer el título te das cuenta de que hoy en orquesta te han dado la partitura de esa misma pieza.





(Però és més important: avui fa dos anys de coses. ♥)

22 de abril de 2010

Venus

No ens hem fet petons...

18 de abril de 2010

[Canción inédita de Maria Coma + Mi hermana creyéndose que canta bien o algo]

Esa extraña sensación que me embarga segundos antes de...

O cuando soy yo la protagonista.
O cuando sé que es inevitable, y me gusta.
O cuando es evidente que soy la única.
Las cosas inesperadas, los aplausos y la euforia.

Eso.

Suena egocéntrico, pero en realidad no. Extraño no siempre es sinónimo de bueno.

6 de abril de 2010

Dreams

Este blog es una mierda. Quiero volver a escribir como antes.

2 de abril de 2010

Dreams

Fa ara bastant de temps, aproximadament un any, quan vaig anar a la perruqueria de Plaça Rovira, vaig sentir una cançó que recordava haver escoltat fa molt, molt de temps. No recordava ni el títol, ni el cantant, ni res de la lletra. Només uns pocs instants de melodia...

I avui l'he trobat, de puta casualitat. Tampoc recordava que fos un remix/remake d'una cançó existent. L'escoltareu i us semblarà que no és per tant, però per a mi significa molt...




PD: Jo (el) miro i m'espanto, no fos que es cansés de mi...

30 de marzo de 2010

Pièce romantique

Me'n vaig a Madrid. No tinc clar que realment hi vulgui anar. T'estimo. Ho sento.

28 de marzo de 2010

(La Competència 25-03-10)

Moltes gràcies a tots, de debò. Coses d'aquestes són les que recordes per sempre... I això que jo creia que el que vau fer l'any passat era difícil de superar. (L)






PD: [Veu de Duque de Fire] Se va a portar molt la botiga Soul. Sobretot està in sentir la música que hi ha, desxifrar el que diu la lletra i buscar la cançó un cop a casa.


23 de marzo de 2010

Papyrus Containing The Spell To Preserve Its Possessor Against Attacks From He Who Is In The Water

Feia molt de temps que no escoltava Summoning.*

T'estimo.




* Ja ho sé, que el títol èpicament llarg no és de Summoning sinó de Nile.

22 de marzo de 2010

21 de marzo de 2010

Adagio in G minor


Réquiem por la magia.

20 de marzo de 2010

Carmen, Act 2: Entr'acte

En acabar de sentir les paraules del director, mirà enrere. El cor sencer hi era. Començaren els aplaudiments, i les files d'homes i dones, ordenats segons el registre vocal que els corresponia, anaren passant a l'altar on havien de cantar.

Per algun absurd motiu la noia estava convençuda de que el veuria entre el grup d'homes que cantaven la veu més greu. Que finalment havia vingut, que ja aniria després a despedir-se del seu amic. Que el fet que hi hagués hagut un canvi d'última hora al programa i els hi toqués cantar abans del que estava previst l'havia encoratjat a unir-se al seu cor a l'últim moment. Que en passar pel seu costat li dedicaria un dels seus somriures...

Però no va ser així. I la noia es va maleïr a si mateixa per haver estat tan il·lusa.

El cor s'havia anat colocant en formació durant els segons d'aplaudiments. En aparèixer la directora tornaren a sonar. Es feu silenci de nou. Donà el to.

Era Somewhere over the rainbow, una versió a tres veus traduïda al català.

En començar la cançó, la noia fou envaïda per una sensació que l'embolcallà, que actuà com un bàlsam. Se li van omplir els ulls de llàgrimes. Recordà -qui sap per què- aquella gràfica que mostrava els tres motius pels quals ploren les dones: felicitat, tristesa i ????. I va concloure que aquell moment era un dels ????. O potser no.

Les sopranos desafinaven una mica, però la sensació d'angoixa que sentia i el nus a la gola no van cessar. No era la cançó el que feia que se li omplissin els ulls de llàgrimes, i ella ho sabia. Tot i que tenia bastant a veure. Va ser tot plegat.

S'aixecà sobtadament i se n'anà a la la sagristia. No hi havia ningú. Darrere la porta, repenjada a la paret, deixà que llisquessin les llàgrimes mentre seguia sentint Somewhere over the rainbow, tot i que ara sonava més difuminat, com si el so sortís d'una llauna.




* Why women cryJustificar a ambos lados

15 de marzo de 2010

Olor a mandarinas

Oh,

llamadme independentista y separatista,

pero esto me ha dado mucha rabia:

Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms o Reus, 25 de junio de 1852 – Barcelona, 10 de junio de 1926) fue un arquitecto español, máximo representante del modernismo catalán.

Porque,

lo siento mucho,

pero dudo que Gaudí se autocalificara como tal.

Pero resulta también curioso observar el mismo artículo en catalán:

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català, reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de l'arquitectura.

(Comparen la frase en cursiva: yo creo que de ser el máximo representante de un movimiento que se dio en Cataluña a ser reconocido internacionalmente y ser uno uno de los genios más relevantes de la arquitectura va un trecho extenso.)

Y ahí lo dejo.



PD: No es cierto eso que dicen de que la penúltima canción de un cd es siempre la más floja.

PD2: Me gusta escribir en verso,
sí.

Sin rima,

ni asonante,

ni mierdas.

14 de marzo de 2010

Wish you were here

Cómo deseo, cómo deseo que estés aquí.
Sólo somos dos almas perdidas nadando en una pecera, año tras año,
Corriendo precipitadamente por el mismo suelo. ¿Qué hemos encontrado?
Los mismos viejos temores.
Deseo que estés aquí...

(La Competència 12-03-10)


Darklore Manor

Carles: Bú

13 de marzo de 2010

Kandorean Temple Entrance

Sóc d'aquella mena de persones que es fascina per coses com aquesta:
PD: Pel cognom em sembla que la Maria és russoparlant. Tebe privet i dovro
poshalovat' v Ispaniu. Ty ot kuda?

11 de marzo de 2010

Gold Digger

Estoy triste.

Me he cargado mi plato favorito, por ser gilipollas y no fijarme en dónde pongo las cosas.

Ha sido patético.

Y yo ya sabéis cómo soy... Cuando pierdo (rompo, estropeo) algún objeto al que tengo cariño me siento muy mal.

8 de marzo de 2010

How far we've come

1. Sabéis que os digo? Que ha merecido la pena sacrificar una asignatura por tanta belleza, por buenos recuerdos, por una pizza italiana en un pub inglés, por vivir, per dormir una nit amb tu. Llamadme vaga, cobarde, idiota y pasota. Porque tenéis razón.

2. Que un cerdito se duerma en tus brazos, estar dormint amb tu i que la teva mare ens desperti dient que està nevant, tocar el preludio de Carmen y reír de tonterías varias, guerra de boles de neu. Don't stop believin' y How far we've come.

3. Y ahora empiezo de nuevo, esta vez de verdad.

4. Ha sucedido lo que siempre había temido:

"May I ask you to teach her new song (just choose 1 or 2 :), anything from Hannah Montana, or Selena Gomez, or Demi Lovato or even 'Who I am' from Jonas Brother? It is because Noelle has been having hard time (she has exam too) and so I want her to have some easy and fun songs. Please tell me if it is ok with you :D "

4 de marzo de 2010

What if




* Si no sabéis qué es DuckTales: