30 de junio de 2010

Canto Della Terra

Hola, me llamo Lady Gaga y soy una artista que no merece ese nombre. Mi voz es mediocre, mis canciones suenan todas igual y lo que me ha dado la fama son mis cambios constantes de look, mi extravagancia y mi teatralidad. Allá donde voy intento llamar la atención. Mis letras son muy malas. Mis videoclips son innecesariamente grotescos. Soy puro marketing. No vivo de mi música, vivo de la gente.

-.-

29 de junio de 2010

Life Will Kill You

¿Sabéis? Últimamente tengo algo... como una necesidad interior de volverme loca... No quiero decir necesariamente volverme loca como todo el mundo, sino de una manera más acorde a mi estilo. No emborracharme, o drogarme, o ese tipo de cosas... Voy a empezar una lista de canciones que me incitan a volverme loca, y cuando tenga diez la colgaré aquí (como mi lista de "Paraules que sembla que existeixen però no").

P.S.: Crearé un grupo de facebook llamado "Cantantes de metal gótico que se creen divas y no llegan a la suela de los zapatos de Sarah Brightman".


25 de junio de 2010

A veces me siento muy mala persona, pero no se lo digáis a nadie.

23 de junio de 2010

Acabo de somiar que estava escoltant El món (a RAC 1) en directe, i entrevistaven al Jep Cabestany (?). Parlaven de que ja estaven penjades a internet les notes de la Selectivitat. Jo tota emocionada anava a mirar-ho (en un portàtil que havia aparegut de no sé on) i introduïa el meu DNI i tot en una web que no sé quina era... I veia les meves notes. Primer mirava un link on deia "Ho sentim però si vols entrar al pròxim curs a la universitat hauràs de presentar-te a la convocatòria extraordinària de setembre". En un altre link hi havia les meves notes.
-Català: 2
-Castellà: 4
-Anglès: 5
-Filosofia: (no me'n recordo)
-Llatí: 6
-Història de l'art: 9 (?)
Es veu que em donava una mitjana de suspès i havia de repetir... Sigui com sigui jo estava convençuda de que era dia 24, i que per tant les notes no havien d'estar penjades fins l'endemà. El cas és que durant l'entrevista al Jep (com no) feien broma i donaven a entendre que això de les notes de la selectivitat s'ho havien patillat. Quan acabava el programa m'acostava corrent a l'Òscar Dalmau i li deia:
-Òscar Dalmau, Òscar Dalmau, això de les notes de la selectivitat era cert?
-No, hem creat la pàgina web amb notes falses nosaltres mateixos.

I ja està.

Però ara estic cagadeta...

18 de junio de 2010

Oltremare

CUESTIONARIO:

Respóndanse las siguientes preguntas de manera precisa y sincera. Este cuestionario está elaborado para reflexionar e incitar el conocimiento que el individuo posee sobre sí mismo. En otras palabras, las preguntas del cuestionario desembocan en más preguntas.

No finjas. Recuerda que este cuestionario sólo vas a verlo tú. A no ser que quieras engañarte a ti mismo, no te pongas la máscara de "niño rebelde" o "princesita".

No hay respuestas limitadas, no es un cuestionario tipo test. Simplemente respóndelo, y luego analiza tus respuestas, como si las vieras objetivamente, desde el punto de vista de alguien muy ajeno a ti.

1. ¿Te gusta cómo eres?

2. ¿Te sientes orgulloso de algo que hayas hecho en tu vida?

3. ¿Cuántas veces al día sonríes? 1

4. ¿Cuántas veces al mes lloras? Calculo una mitjana de 20

5. ¿Cambiarías algo de tu vida? En absolut

6. ¿En qué piensas cuando te levantas por las mañanas? ¿Y antes de acostarte? C

7. ¿Cuál es tu mayor sueño? C

8. ¿Cuál es tu mayor miedo? C

9. ¿Morirías por alguien? ¿Por qué crees que lo harías?

10. ¿Te consideras egoísta?

11. ¿Cuántas manos necesitas para contar tus amigos? 1

12. ¿Con qué frecuencia te sientes culpable de lo que ocurre a tu alrededor? Constantment

13. ¿Todas las respuestas que has obtenido hasta ahora giran en torno a lo mismo? ¿Mientras respondías pensabas en algo en concreto todo el rato?

14. ¿Crees que es realmente necesario un cuestionario para darte cuenta de todas estas cosas?

11 de junio de 2010

Nyu...

9 de junio de 2010

Merda profunda.

8 de junio de 2010

Estic acabant d'estudiar Filosofia, quan de sobte un insecte es posa sobre el llibre, sobre les paraules "el món sensible". És petit, té ales petites i sis potes, sembla un mosquit però amb unes potes més curtes. El meu primer instint és fer-lo fora, com faig amb tots els insectes que trobo. M'agraden, però no m'agrada que em piquin.

Ho intento primer amb la cullera-canya del granissat. No ho aconsegueixo. Em fa por agafar-lo amb la mà perquè és molt fràgil i el puc aixafar, no és com els mini-escarabats que trobo sovint, que els pessigues amb dos dits i segueixen vius. Així que intento atrapar-lo amb una tapa d'un pot, metàl·lica. Arrossego el pot cap a un costat perquè així l'animal s'espanti i s'enganxi a la tapa. Així, un cop al balcó, podria fer-lo fora de la tapa emputxant-lo amb el dit sense fer-li mal.

En comptes d'això, en moure la tapa, contemplo horroritzada com les potes de l'insecte queden enganxades a la vora. No s'ha espantat i s'ha mogut, s'ha quedat al mateix lloc i s'ha deixat atropellar. Aixeco la tapa ràpidament. Li queden tres potes... dues al darrere i una més endavant. Em fa molta pena com es mou, a trompades. Ja no es mou tan ràpidament com abans. Estic sofrint molt... No sé què fer... Em sento idiota...

Intento decidir si l'allibero mentre segueixo veient com l'animal intenta posar-se ferm i caminar. M'envaeix l'angoixa de nou. El poso a sobre d'un kleenex. Fa estona que no es mou, com si esperés la mort inevitablement. No vull que sofreixi més... De tant en quan es "cau" i es posa dret de nou. Mou les antenes molt lentament.

Quan tanco el kleenex sobre si mateix intenta aferrar-se a qualsevol cosa, com si m'implorés pietat.

Anava a escriure "acabo de matar-lo", però no tinc ni valor per fer-ho. Prefereixo que segueixi sofrint sense moure's...

Em sento horrible i molt culpable. Estic trista. No torno a fer fora un insecte de la meva habitació. Ho sento Carles...

1 de junio de 2010

Soy una idiota con una suerte que no me merezco.