9 de mayo de 2011

Feliç dia del Gloom, errbody.


I avui el meu profe de francès ha recitat L'albatros a velocitat x8 en versió original.

I anava a dir alguna cosa més, però me n'he oblidat. Quan ho recordi ja ho escric.





(11:41) Oh, sí:

Des milliers et des milliers d'années
Ne sauraient suffire
Pour dire
La petite seconde d'éternité
Où tu m'as embrassé
Où je t'ai embrassée
Un matin dans la lumière de l'hiver
Au parc Montsouris à Paris
A Paris
Sur la terre
La terre qui est un astre.


(Jacques Prévert)

1 comentario: