Pociones

Jo t'explico.

El piercing era, tal com vas dir tu, un obstacle, un impediment.

Realment, quan em vaig obsessionar amb fer-me'l, només ho feia perquè em venia de gust, perquè volia provar alguna cosa nova, perquè em va semblar guai, perquè creia que em quedaria bé... Tot eren raons bastant infantils o purament estètiques. I és que, al cap i a la fi, serveix per alguna cosa, tenir-lo?

Per això et vaig dir que no significava res.

Però va ser després (o abans, no importa) de que tingués el llavi foradat quan vaig pensar que si algú em volia fer un petó... "li costaria més". En realitat va ser allò...

-T'acabes de desgraciar els llavis.

-I què?

-Que ja ningú et podrà besar.

-Com a mínim ara tindran una bona excusa, i no hauré d'aguantar els repel·lents "No et beso perquè em resultes repugnant".


Doncs no. Ara no em besarien només perquè els resultaria repugnant, és que a més no els deixaria fer-ho. Si ho intentessin es podrien punxar, fer-se mal, desgraciar-se ells també (literal i figuradament). Com posar un reixat al voltant d'un animal rabiós. Com advertir als demés de que els meus llavis eren perillosos...





Realment, me l'hauria d'haver tret quan em vas "demanar permís" per primera vegada per poder fer-me un petó...