El proyecto Georg ha sido abortado.

Disculpen las molestias (si es que las hay).

Paper Planes

Quan a la nit, de matinada,
em fico al llit com una ensiamada i ben covat...
L'endemà veig lo bonica que és la llum del dia
i sempre a cavall de la casa a la feina i de la feina a casa
la meva xicota sempre esperant que no em quedi covat... (arròs covat!)
com l'arròs covat... (arròs covat!)
I que no em quedi covat... (arròs covat!)
com l'arròs covat... (arròs covat!)
I que no em quedi covat... (arròs covaaaaaayeahyeah!)

Wohoo!

Gracias al señor Gilean, o Kino, o quien fuera que me baneara, o quien quiera que me reportara.

WOOOOOOHOOOOOOOOOOOOOOOOOO!

Jamás me sentí tan feliz de que me echaran de algún sitio.

Venus

Cuando todo está vacío

y carece de sentido

(no me importan ya los gritos

ni nada de lo que digo)

Guilty

Is it a sin, is it a crime, loving you, dear, like I do...?

If it's a crime, then, I'm guilty, guilty of loving you.

Maybe I'm wrong dreaming of you, dreaming the lonely night through.

If it's a crime, then, I'm guilty, guilty of dreaming of you.

What can I do? What can I say?

After I've taken the blame, you say: "you're through, you'll go your way”, but I'll always feel just the same.

Maybe I'm right, maybe I'm wrong, loving you, dear, like I do.

If it's a crime, then, I'm guilty, guilty of loving you...

Me cago en la biología

Irene ha conocido un poco más a Albrecht, y ha descubierto que le cae bien y es muy majo. Aunque sea un poco feo y un cabronazo por tocar tan bien.

Además, Irene ha comprendido que cuando se siente tímida o nerviosa no debe tratar de hablar en inglés. Porque entonces le salen cosas como por ejemplo sit you (siéntate tú), que supongo que no diría si pensara algo antes de hablar.

No past land

–Què en penses?

–Que no m'agrada com canta.

–Per què? No ho fa malament. Vull dir, no desafina, no fa cap cosa estranya amb la veu.

–Però va més enllà d'això...

–El timbre? No t'agrada com sona la seva veu perquè... és seva?

–Sí... i no. M'agrada estèticament com sona, és a dir, m'agrada el seu timbre. Però a la vegada l'odio: no podria passar-me ni deu minuts seguits sentint cantar una veu com aquesta.

–Per què?

–No t'has aturat mai a pensar en per què de vegades la nostra veu canvia tant quan cantem? Per què tenim una veu suau i constant al parlar i quan cantem sembla que canti un bebè assassinat per un gat? Per què tenim una veu greu, nasal i quan cantem es transforma en una veu suau, petita i delicada?

–Doncs la veritat és que no hi havia pensat mai.

–No: la veritat és el que mostra la persona quan canta. Cada persona despulla la seva veritat amb la veu quan entona una melodia. En altres paraules: és possible conèixer les persones només per com canten. Quan sents una veu que canta i et desagrada fins al punt que no la pots suportar i no saps per què, probablement sigui perquè aquella persona és egoista, hipòcrita o immadura.

–I ella...?

–Ella canta com una mala persona.

Die Stille

De aquí a Hollywood, oyes.