No, ahora en serio.*

Que ya es hora...





* En serio: el bachillerato, historia, todo lo demás. En serio.

Moltes felicitats, moltes felicitats, et desitgem tots, Carles, moltes felicitats x]



Espero que hagis tingut un bon dia. ^^

¿Por qué me rompo la cabeza intentando escoger entre Traducción y Musicología si sé que voy a repetir curso por Historia y Filosofía? ¿Por qué estoy aquí acabando un puto resumen de Catalán si ni siquiera me he duchado y la tía me va a suspender igual? ¿Por qué estoy haciendo el Bachillerato? ¿Por qué hace meses que no toco el cello fuera de clases y ensayos? ¿Por qué no he visto El club de la lucha? ¿Por qué no he vuelto al MNAC?

Os diré por qué: porque el bachillerato es una mierda, los planes de estudios de esta escuela son una mierda, los profesores se creen que la suya es la única asignatura que cursamos y son incapaces de hablar entre ellos y equilibrar un poco la mierda de trabajos, controles y demás.

¡¿Novedad?!

No está bien que tenga que dejar de hacer lo que quiero por lo que debo.

Yo me conformo con estar con él, y si eso no es posible... creo que debería empezar a plantearme muchas cosas.

Rodolfo

A veure si véns algun dia i et conec
podríem fer moltes coses
com per exemple macramé
o jugar a la petanca
quan siguem vells,
quan siguem grans,
quan estiguem jubilats
i tinguem temps.

Perquè ni tu ni jo ens morirem mai...

EL MEU PARE ÉS GILIPOLLES INTEGRAL

Farsant per la font del gat

No hi ha tinta a l’impressora.
Em pica l’etiqueta del jersei
i el meu bicing sempre està buit.
Les preguntes del meu grup de trivial són més difícils
i el Joan s’ha acabat els crispies bons.
El meu peix sempre té espines
i el carro del súper mai em va recte
i no veig bé la pissarra, profe,
la fruitera em diu senyor i la veïna em diu nen.

Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p’algun costat.

I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.

Putos mosquits que sempre em piquen a mi
i amb aquest pastitxo i no hi ha paper de vater (puta llei de Murphy).
Quan em queixo d’algo els altres sempre ho tenen molt pitjor
i quan explico algo bo ells sempre molt millor.
He tornat a sortir amb l’inalàmbric en comptes del mòbil.
Quan suco galetes es desfan i cauen just abans d’arribar a la boca i el meu DVD no llegeix res.

Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p’algun costat.

I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.

(Siusplau, escolteu-ho: Llista de reproducció d'Estanislau Verdet.)

Nimrod

"El fet de complir els divuit i assolir la majoria d’edat és un fet important per a la majoria de les persones. Davant l’estat ets un adult, això significa que pots votar, pots anar a la presó i tens total llibertat per fer quasi qualsevol cosa, legalment els teus pares no s’han de preocupar més per tu, etc. Però això comporta que has de ser responsable dels teus actes, ningú podrà defensar-te ni fer-se càrrec d’una culpa que és teva.

I tot això serien els pros i els contres que té fer-se gran.

Però, personalment... no vull tenir divuit anys. Em sembla que els millors anys de la meva vida els estic vivint ara, a la meva adolescència. No m’agraden les responsabilitats... Potser algun típic adolescent que odia als seus pares diria que vol assolir la majoria d’edat per poder anar-se’n de casa, tenir independència econòmica, beure alcohol sense que ningú li prohibeixi, conduir cotxes... Bé, a mi totes aquestes coses em provoquen certa por. I si no trobes casa? I si no pots tenir independència econòmica perquè no tens diners? A més... a la meva família mai hem tingut cotxe, i considero que és una cosa prescindible. (No he dit res de l’alcohol, però...)

En definitiva... m’agradaria tenir sempre quinze anys. Potser l’any que ve diré que m’agradaria tenir-ne setze per sempre més. I quan arribi als divuit... ja ho hauré assumit."

Oltremare

Je parle le français comme une vache espagnole.