6 de febrero de 2010

Nimrod

"El fet de complir els divuit i assolir la majoria d’edat és un fet important per a la majoria de les persones. Davant l’estat ets un adult, això significa que pots votar, pots anar a la presó i tens total llibertat per fer quasi qualsevol cosa, legalment els teus pares no s’han de preocupar més per tu, etc. Però això comporta que has de ser responsable dels teus actes, ningú podrà defensar-te ni fer-se càrrec d’una culpa que és teva.

I tot això serien els pros i els contres que té fer-se gran.

Però, personalment... no vull tenir divuit anys. Em sembla que els millors anys de la meva vida els estic vivint ara, a la meva adolescència. No m’agraden les responsabilitats... Potser algun típic adolescent que odia als seus pares diria que vol assolir la majoria d’edat per poder anar-se’n de casa, tenir independència econòmica, beure alcohol sense que ningú li prohibeixi, conduir cotxes... Bé, a mi totes aquestes coses em provoquen certa por. I si no trobes casa? I si no pots tenir independència econòmica perquè no tens diners? A més... a la meva família mai hem tingut cotxe, i considero que és una cosa prescindible. (No he dit res de l’alcohol, però...)

En definitiva... m’agradaria tenir sempre quinze anys. Potser l’any que ve diré que m’agradaria tenir-ne setze per sempre més. I quan arribi als divuit... ja ho hauré assumit."

1 comentario:

  1. Tienes 18 años biológicos, Irene, pero hasta que tú no decidas ser mayor de edad no lo serás. Es my point of view, que pienso igual que tú.

    Aún así, FELICIDADES <3

    ResponderEliminar