16 de diciembre de 2009

Pumpkin Soup

Tengo cosas que hacer, y no hago ninguna de estas cosas porque me paso el rato aterrándome sobre lo que podría pasarme si no las acabo de hacer. En vez de simplemente hacerlas, me autoflagelo con el látigo fustigador de mi pensamiento. Tengo sueño, y ni siquiera he empezado a hacer latín.

¿Novedad?

13 de diciembre de 2009

Dormint

Mireu-me bé, sóc l'altre
coix de dos peus, sorrut i solitari
no vinc d'enlloc, i escric per sobreviure,
desfaig camins perquè no sé dreceres,
reprenc costums.
Si ara pogués jauria pels marges clars,
amb noies de pell fosca.

Però he crescut i algú m'ha omplert
de vidres tota la sang.
Mireu-me bé, coixejo.
No tinc sinó la veu que em representa,
adollo mots
i els mots em purifiquen.
Emergiré de mi mateix
el dia que un vent terral m'eixugui els ulls.

Són altes les espases de foc
d'aquesta lluita que em serva dret
contra la por i el somni.
Mireu-me bé, sóc l'altre.


(Miquel Martí i Pol)

12 de diciembre de 2009

Sempre present

Retiro (casi) todo lo escrito el martes, 2 de junio de 2009.

7 de diciembre de 2009

742617000027

The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick.

3 de diciembre de 2009

Tinc fred...

27 de noviembre de 2009

The Tempest

Hoy, cuando César dijo que miráramos en youtube el vídeo de la canción que vamos a tocar, The Tempest, explicó que en el vídeo "salen unos enanos con orejas de elfo vestidos de verde".

Con lo cual, Irene piensa instintivamente: Zelda.

Efectivamente.




Luego, al final de un ensayo esbroncando contínuamente con la metáfora del barco y el capitán, va y dice: "¡Porque yo soy el capitán! Y luego hay un teniente [señala a Xiluva]. Y luego hay sargentos [señala, por este orden, a Pablo, Helena, Genís i a mí]. Por lo tanto si quieres hablar con alguien de algo importante sobre la orquesta, te diriges a mí o a uno de tus superiores. Pero no hables con David, que es una mierda soldao'."

26 de noviembre de 2009

La Noyée

(Plop)

20 de noviembre de 2009

Save Me

I en aquesta hora solitària,
En què descanses el teu cap cansat,
Jo t'estaré observant
I m'acostaré de puntetes al teu llit.

I si mai em deixes,
Et seguiré.
Et trobaré allà on vagis,
Encara que sigui l'últim que faci...

Ets la meva rosa escarlata,
Mai et deixaré marxar.
Sempre sabràs
Que sempre em tindràs i em podràs abraçar.
No t'oblidis de mi...
No em trobis a faltar, rosa escarlata...

Llavors somia els teus dolços somnis de nen petit,
I besaré la teva diminuta galta.
Tot i que ara he de marxar,
Sé que sempre seràs amb mi.

Ofereixo aquesta oració:
Que allà on ell vagi,
Senyor, siusplau, protegeix el meu nen,
La meva dolça, dolça rosa escarlata...

Perquè tu ets la meva rosa escarlata
Mai et deixaré marxar
Sempre sabràs
Que sempre em tindràs i em podràs abraçar
No t'oblidis de mi...
No em trobis a faltar, rosa escarlata...


(Bona nit, que dormis bé...)