Dormint

Mireu-me bé, sóc l'altre
coix de dos peus, sorrut i solitari
no vinc d'enlloc, i escric per sobreviure,
desfaig camins perquè no sé dreceres,
reprenc costums.
Si ara pogués jauria pels marges clars,
amb noies de pell fosca.

Però he crescut i algú m'ha omplert
de vidres tota la sang.
Mireu-me bé, coixejo.
No tinc sinó la veu que em representa,
adollo mots
i els mots em purifiquen.
Emergiré de mi mateix
el dia que un vent terral m'eixugui els ulls.

Són altes les espases de foc
d'aquesta lluita que em serva dret
contra la por i el somni.
Mireu-me bé, sóc l'altre.


(Miquel Martí i Pol)