De sobte he recordat aquella vegada que vas venir a casa meva i quan et vaig obrir la porta et vaig mirar els peus i em vaig preguntar què feies amb les sabatilles d'anar per casa posades. Per alguna estranya raó em va semblar mig lògic que te les haguessis posat a l'ascensor mentre pujaves per "entrar còmode", però tot i això t'ho vaig preguntar. Em vas dir, molt sorprès, que no sabies que encara les duies posades, que no te n'havies adonat, que no havies recordat canviar-te de sabates per sortir i havies vingut en bicicleta fins casa meva amb sabatilles d'anar per casa.
Ho he recordat i he somrigut molt...
Ho he recordat i he somrigut molt...
