S’havia estat cultivant per Grècia,
“Sí, sí... Clar, clar.”
Son pare acumulava grans riqueses...
Vaig dir:
“Caram, en aquest cas anul·li, siusplau, la cervesa, i posi’ns el vi car...”
Li va semblar genial.
Va fer un glopet, em va mirar i va dir:
“Vull viure com viuen els altres,
Vull fer les coses que fa la gent normal,
Vull dormir amb qui dormen els altres,
Ficar-me al llit... amb gent normal, com tu.”
I, assumint aquell paper, vaig dir:
“Bé, veurem què s’hi pot fer...”
Vaig passejar-la pel mercat del barri,
em va semblar un escenari adequat per començar...
Vaig dir: “D’acord, ara fes veure que no tens ni un duro.”
I va riure i va dir: “Ai, quina gràcia, què boig estàs, ets molt divertit...”
“Doncs, francament, maca, no em sembla que ningú estigui rient aquí, ja t’ho has pensat bé això de...?”
Viure com ho fan els altres,
Veure les coses que veu la gent normal,
Dormir amb qui dormen els altres,
Ficar-te al llit amb gent normal com jo...?
Però ella no entenia res,
I m’agafava del bracet...
Comparteix pis amb estranys,
Busca una feina formal,
Puja al metro pels matins,
Vés al cine alguna nit.
Però igualment mai entendràs
El que és anar comptant els anys
Esperant la solució que s’emporti tanta por...
No, tu mai viuràs com viuen els altres,
Ni patiràs com pateix la gent normal,
Mai entendràs el fracàs dels altres,
Mai comprendràs com els somnis se’ns va quedant
En riure i beure, i anar tirant,
I si es pot, follar de tant en tant...
Prova a cantar si ho fan els altres,
Canta fort si et sembla interessant,
Riu a pulmó si ho fan els altres,
Però no t’estranyi, si et gires, que es riguin de tu.
Que no et sorprengui si estan farts de tu jugant a ser com és la gent normal...
(Vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu...)
I havia après que és tan important viatjar...
I jo escoltava i deia:“Sí, sí... Clar, clar.”
Son pare acumulava grans riqueses...
Vaig dir:
“Caram, en aquest cas anul·li, siusplau, la cervesa, i posi’ns el vi car...”
Li va semblar genial.
Va fer un glopet, em va mirar i va dir:
“Vull viure com viuen els altres,
Vull fer les coses que fa la gent normal,
Vull dormir amb qui dormen els altres,
Ficar-me al llit... amb gent normal, com tu.”
I, assumint aquell paper, vaig dir:
“Bé, veurem què s’hi pot fer...”
Vaig passejar-la pel mercat del barri,
em va semblar un escenari adequat per començar...
Vaig dir: “D’acord, ara fes veure que no tens ni un duro.”
I va riure i va dir: “Ai, quina gràcia, què boig estàs, ets molt divertit...”
“Doncs, francament, maca, no em sembla que ningú estigui rient aquí, ja t’ho has pensat bé això de...?”
Viure com ho fan els altres,
Veure les coses que veu la gent normal,
Dormir amb qui dormen els altres,
Ficar-te al llit amb gent normal com jo...?
Però ella no entenia res,
I m’agafava del bracet...
Comparteix pis amb estranys,
Busca una feina formal,
Puja al metro pels matins,
Vés al cine alguna nit.
Però igualment mai entendràs
El que és anar comptant els anys
Esperant la solució que s’emporti tanta por...
No, tu mai viuràs com viuen els altres,
Ni patiràs com pateix la gent normal,
Mai entendràs el fracàs dels altres,
Mai comprendràs com els somnis se’ns va quedant
En riure i beure, i anar tirant,
I si es pot, follar de tant en tant...
Prova a cantar si ho fan els altres,
Canta fort si et sembla interessant,
Riu a pulmó si ho fan els altres,
Però no t’estranyi, si et gires, que es riguin de tu.
Que no et sorprengui si estan farts de tu jugant a ser com és la gent normal...
(Vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu...)
No hay comentarios:
Publicar un comentario