Echoes

-Amb mi diu que vol casar-se, no sé què fer, jo em vull morir…

-Jo tinc un pla…

-Prendré un verí per salvar-me, val més la mort que ser infeliç.

-Jo tinc un pla…

-Què ha estat aquest soroll?

-Un pla!

-Crec que he sentit soroll...

-Un pla!!

-No pot ser, ell no hi és, ell havia sortit, però he sentit soroll, què és aquest soroll? L’has d’haver sentit...

-Besa’m...

-Déu meu...

-Siusplau...

-Senyor... Si ell em fa la seva esposa, pobra de mi, jo em moriré.

-Fugim d’aquí...

-Ja falta poc per la boda, què podem fer en tan poc temps?

-Fugim d’aquí.

-Vine a amagar-te aquí!

-Avui!

-La porta del jardí!

-De nit!

-Clar que sí, però què dic, no tenim jardí, però he sentit un clic...

-Però quin jardí, si no en tens, no teniu jardí, deixa estar el soroll en pau i besa’m...

-Avui...

-Besa’m...

-Aquesta nit...

-Jo tinc un pla.

-Senyor...

-Tu besa’m...

-Tinc molta por...

-No tinguis por, avui fugim junts, Johanna, fugim junts...

-Jo t’estimava des d’abans de veure’t, m’era igual qui eres, m’era igual conèixer el teu nom...

-Podem fugir cap a França, si tot va bé...

-Amb molt de gust.

-Dilluns mateix.

-Sabia que arribaries tot i que no sé res de tu. Però he tingut tanta por que no vinguessis mai, que fossis mort, o malalt, pres en un castell, sota d’un cavall...

-Digues que seràs sempre la meva dona, dona’m la teva mà, jura’m que seràs sempre la meva dona...

-Besa’m...

-Segur...?

-Besa’m...

-És clar...

-Besa’m...

-D’acord...

-Besa’m, amor...