25 de agosto de 2009

The Vote

Sota el vel fosc les mans em premia...
"I per què et veus tan pàl·lida, avui?"
-És que a glops d'una aspriva tristesa
jo vaig embriagar l'estimat.

Com podria oblidar-ho? Sortia
trontollant, amb els llavis guerxats
pel dolor. Vaig baixar al seu darrere
i, volant, vaig atènyer el portal.

Panteixant vaig cridar: "Era broma
el que he dit: si te'n vas, moriré".
Somrigué amb una calma terrible
i em digué: "No t'exposis al vent".


(Anna Akhmatova)

No hay comentarios:

Publicar un comentario