Attention, tu n'as pas le droit
de manquer un instant de joie.
Sois hereux jusqu'à en crever, jusqu'à en crever...
(Aquesta tornada sempre m'havia dut llàgrimes als ulls, fins i tot abans de comprendre realment el que estava cantant o més aviat tocant. També vaig comprendre massa tard què significava el No ma cordo, el fet que jo donés l'entrada a l'última cançó, la Simfonia de Mendelssohn... etcètera.)
Ahir va acabar una etapa important de la meva vida, que ho sapigueu.
Però ningú el trobarà a faltar, ja ho veureu...
Espero que las especulaciones de tu padre sean ciertas y te abduzca a ti y a Nerea, que moláis mogollón las dos.
ResponderEliminarY vivan sus gafas de sol.