Em faltava el peu esquerre, i me l'intentava cosir, però es podria, es podria. Parlàvem amb uns punkies a un carrer que semblava Tallers però no ho era. Només blau cel i el verd intens del prat. Hi havia un assassí, un rei despietat. Li fèiem una sorpresa al meu pare dins de la dutxa (però estàvem tots vestits, menys jo, crec), era molt estrany que hi capiguéssim els quatre... i una espècie de pel·lícula d'una substància negra se n'anava amb l'aigua, i deixava veure un dibuix que la meva germana havia fet de tots, i de Jesús, Josep i Maria (?).
Se n'anaven, i venies tu una altra vegada, no recordo quan havies marxat. Ens dutxàvem junts, rèiem, però no feiem res. Només ens dutxàvem...
I el meu pare no deixa de preguntar-me si em passa alguna cosa i si estic bé.
-Amanda, tu has perdut el clip aquell gegant...?
-Sí. (Gest de fàstic i veu arrogant, com dient: "Ja ve la imbècil aquesta a amargar-me la vida i restregar-me per la cara que perdo les coses i que costen diners i que sóc una inútil".)
-Ah. Doncs té, estava a la plaça Rovira...
(Moment de confusió per part de l'Amanda)
-Gràcies...
Se n'anaven, i venies tu una altra vegada, no recordo quan havies marxat. Ens dutxàvem junts, rèiem, però no feiem res. Només ens dutxàvem...
I el meu pare no deixa de preguntar-me si em passa alguna cosa i si estic bé.
-Amanda, tu has perdut el clip aquell gegant...?
-Sí. (Gest de fàstic i veu arrogant, com dient: "Ja ve la imbècil aquesta a amargar-me la vida i restregar-me per la cara que perdo les coses i que costen diners i que sóc una inútil".)
-Ah. Doncs té, estava a la plaça Rovira...
(Moment de confusió per part de l'Amanda)
-Gràcies...
¿Es un sueño?
ResponderEliminar(Estoy de acuerdo contigo en eso de no saber qué decir muchas veces. De hecho a veces es mejor el silencio, pero ya sabes que NO sé callarme :D Y para nada escribo cosas "preciosas" u.u De hecho me parecen hasta incoherentes mis propias ideas, así que.. En fin)
Nos vemos el lunes. Si Donnie quiere :)