Venus

Se me pudren las palabras en la boca.

The Heart Asks Pleasure First

... I amb això he après coses molt importants,

Com és ara no confiar.

Un capot vermell no pot fer-te inmortal,

No et protegirà del perill ni del mal.



No t’has de deixar convèncer per l’encant de l’aparença,

Hi ha gent bella i perillosa: bo i bonic no és igual.



L’àvia diu que és millor anar amb cautela i sense por.

Ser un ignorant no porta enlloc…

Però ser un savi, tampoc.

Woke Up This Morning / Petrified

A ver: voy a insultar a Sara, que ya que no sabe la dirección de este blog...

Sara es una niña, y lo sabe.

Y algún día le diré la dirección de este blog, y lo sabe. (?)



Momento de equilibrio perfecto, a ver cuánto dura. Y eso que el equilibrio perfecto no existe (por lo menos en mí).

Qué difícil es entender las cosas fuera de su contexto.

Cosas que hacer antes de morir:

-(Jé... No.)
-Leerme la Biblia
-Ir a un concierto de Madonna
-(Ostias, que no me acuerdo)



El próximo que me diga que el científico es el difícil se lleva un guantazo sin guante, que duele más.


Pero recuerda que Even if you're one in a million... (hay aproximadamente seis mil personas como tú.)

Debería estar haciendo latín.




PD: Els teus llavis m'esborren el pecat.

Clair de Lune

¿Por qué...

...quiero morirme joven? Yo digo: ¿por qué...

...quiero ser buena persona?

¿Y qué seré?

Nada.

Repetid mis palabras...! (Mis palabras... Mis palabras...)

Abschied

Malaltís (enfermizo).

But you know you sicken me.

Pociones

Jo t'explico.

El piercing era, tal com vas dir tu, un obstacle, un impediment.

Realment, quan em vaig obsessionar amb fer-me'l, només ho feia perquè em venia de gust, perquè volia provar alguna cosa nova, perquè em va semblar guai, perquè creia que em quedaria bé... Tot eren raons bastant infantils o purament estètiques. I és que, al cap i a la fi, serveix per alguna cosa, tenir-lo?

Per això et vaig dir que no significava res.

Però va ser després (o abans, no importa) de que tingués el llavi foradat quan vaig pensar que si algú em volia fer un petó... "li costaria més". En realitat va ser allò...

-T'acabes de desgraciar els llavis.

-I què?

-Que ja ningú et podrà besar.

-Com a mínim ara tindran una bona excusa, i no hauré d'aguantar els repel·lents "No et beso perquè em resultes repugnant".


Doncs no. Ara no em besarien només perquè els resultaria repugnant, és que a més no els deixaria fer-ho. Si ho intentessin es podrien punxar, fer-se mal, desgraciar-se ells també (literal i figuradament). Com posar un reixat al voltant d'un animal rabiós. Com advertir als demés de que els meus llavis eren perillosos...





Realment, me l'hauria d'haver tret quan em vas "demanar permís" per primera vegada per poder fer-me un petó...

Ghosts of a Future Lost

Melodramàtica, jo?




(Pero gracias, eh? Sobretodo gracias.)






Callaos, putas.

Adagio - Allegro con brio

Empezó a sentir cómo su corazón se aceleraba… No… aquello no podía estar ocurriendo… Tenía que tirarse él también, tenía que salvarla… O morir con ella…

Y cuando estaba dispuesto a dar el último paso hacia el borde del acantilado y saltar al mar, algo lo detuvo. Una intuición…