Welcome

And now it's over... All that I wanted were things I had before Can you feel this? All that I needed, I never needed more I'm DYING to feel this All of my questions are answers to my sins You cannot kill what you did not create All of my endings waiting to begin Are you proud? Do you even care? (What is wrong with this... manipulation...? Violence and chaotic) I'm a slave and I am a master The end of the road and my end This is the year where hope fails you She isn't real... The test subjects run the experiments I can't make her real... And the bastards you know, is the hero you hate I never wanted anybody more than I wanted you But cohesing is possible if we strive The only thing I ever really loved was hurting you There's no reason, there's no lesson (We too feel alone) No time like the present, telling you right now I won't let you walk away What have you got to lose, what have you got to lose Without hearing what I have to say Except your soul... Who's with us?!

742617000027

The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick.

Scarlet Rose

[Platón]: Bla ble bli blo blu, ¿(cosas filosóficas y espesas difíciles de entender por aquí y por allá)?
[Tío random sin ninguna relevancia]: +1.
[Platón]: Blo bli! Blu ble bli blo blu. Akjsd noi s8f cali ejf coafk adfasfd. Oa9e uf'cn0q 5 uao paOS KDc wa. C'qw9 ufn oasid jfqlidfjcq wotqwef.
[Tío random]: /agree.


En el global de geografía entran cinco temas y lo que hayamos hecho del sexto. Oh God.



PD: Esto sí que se merece un ¡JODER!

Symphony No 35 in D major, K 385 ''Haffner'' - IV. Presto

Yo no sé qué coño hago tocando el chelo.




Ojalá no hubiera conocido nunca a Albrecht.




(Sigo diciendo que debería dedicarme a algo que se me diera bien, como por ejemplo nada.)


(Inútil, inútil, inútil, inútil.)

Lai Lai Hei

Acabo d'arribar a la conclusió de que la música em desconcentra profundament (i ara de debò: que no pugui pensar en una melodia quan n'escolto una altra passi, que no pugui estudiar/llegir quan escolto música passi, però que per pensar o recordar a quina conclusió havia arribat fa dues hores necessiti parar la cançó i reflexionar-hi...).

La qüestió és que no tinc ganes de fer el treball d'E.F., ni allò d'anglès, ni allò de llatí, i molt menys el que hi ha de filosofia o català.

En resum, que faré una cosa que volia fer des de fa temps... però esperava un moment d'avorriment com aquest.

Atenció.






Jo lolejo
Tu loleges
Ell loleja
Nosaltres lolegem
Vosaltres lolegeu
Ells lolegen


Yo loleo
Tú loleas
Él lolea
Nosotros loleamos
Vosotros loleáis
Ellos lolean


I lol
You lol
He lols
We lol
They lol
You lol


Ego loleo
Tu loles
Ille lolet
Nos lolemus
Vos loletis
Illi lolent


Je lol
Tu lols
Il lolt
Nous lolons
Vous lolez
Ils lolent










Amb la qual cosa arribem a la següent conclusió (que m'avorreixo ja estava clar):

A Castellà estem parlant del barroc i el renaixement. En llegir les bases de la ideologia del barroc, he pensat que jo sóc barroca (però això ja ho sabia), només amb una excepció: jo no tinc una visió realista de les coses, ni molt menys. Em decanto més aviat per l'idealisme. Mentre anava a classe d'anglès, a les tres menys poc, m'he començat a plantejar diverses situacions que es poguessin interpretar de dues maneres, una renaixentista (ignoro si aquesta paraula existeix, la que segur que no existeix és versemblabilitat, endivineu de qui l'he sentit, una pista: té dues carreres) i una altra barroca (faig uns parèntesi massa grans). Per tant m'he proposat saber si realment la meva visió del món és tan idealista com vull creure, o només ho és quan li deixo ser-ho.

La primera situació que m'ha vingut al cap ha sigut: "Aquest estiu anem una setmana a Berlín a conviure amb alemanys i a tocar amb una orquestra d'allà."

Aplicant-hi una visió pròpia del Renaixement: Un grup de joves que adoren la música viatja atravessant mars i muntanyes per trobar-se amb un altre grup de joves que estimen la música de la mateixa manera que ells. Comparteixen màgia, melodies i més tard bons records. No parlen la mateixa llengua, però què importa això quan poden entendre's en el llenguatge més universal de tots...

I més tard, la visió del Barroc: Set dies se'm faran eterns (no hi seràs). Compartiré casa amb desconeguts (no hi seràs). M'angoixaré, seran dies on no faré vida social amb ningú (no hi seràs). Estic segura de que hi haurà moments on ho passaré realment malament (no hi seràs). I... Déu meu, com et trobaré a faltar... (No hi seràs.)






Ha sigut llavors quan he descobert que sóc rematadament barroca.

The Swan of Tuonela, Op. 22, No. 3

Cosas como esta son las que hacen que me inspire (y me exhale). Sólo necesito esa chispa, la justa para alumbrar lo suficiente y ver lo que hay. Como decía aquella lejana amiga mía, bajo la luz adecuada todo es mejor.

¿Y ahora qué, eh? ¿Qué?

Hedonismo es el deseo de placer, eso según la mayoría de fuentes. Pero a mí me gustaba más la definición de cierto libro, que decía que el hedonismo consiste en no hacerse ilusiones con nada, no darse esperanzas, no creer en un "quizás"... para no sentir el dolor de la desilusión, de la desesperanza, del "de ningún modo". El problema radica en que es muy difícil no hacerse ilusiones con nada. De hecho en esos casos es prácticamente imposible y contradictorio.

Y sueña, y salta, y ríe, y corre. Y él va de su mano.

¿Y ahora qué...?

¿Que quiere más? Le daré mentiras, risas. La alimentaré a base de hipocresía y superficialidad (palabrejas mal folladas).

Y entonces ella me girará la cara, pero ella nunca sabrá nada. Y no lo sabe, y cree que sí. Y lo tiene delante de sus ojos, y no hace nada.

Y sigue sentada en la silla metálica, iluminada por un sólo foco, con los ojos vendados y unos labios ajenos peligrosamente cerca de los suyos.

Awoken

Molt curiós.

The hills... are aliiiive... with the sound of music...


Amanda: Jo tio, fem una versió del Tango de Roxanne.

Irene: Clar clar, i necessitem un tio amb veu potent que digui: "¡TENEMOS UN BAILE... EN LOS BURDELES DE BUENOS AIRES...!"

(Jo anava a continuar parlant, però la Nerea m'interromp rient-se.)

(Minuts després.)

Irene: Whyyyyy does my heaaaaart cryyy? Feeeeelings I caaaaaan't fiiight... You're free to leave me, but just don't deceive me, and please, believe me when I say I love youuuu...!

Amanda (de tant en quant, fent de baix): Roxanne... Oooh... Roxanne...!

(La Nerea interromp, una altra vegada, la cançó, i entra a la classe cridant i movent-se frenèticament, com si tingués parkinson.) (Fa molta més gràcia si es veu en directe.)

Nerea: MI RESTAURACIÓN FACIAL, TENGO QUE HACERME LA RESTAURACIÓN FACIAL.

I cau el teló.

No sé, jo... ja saps, i tal...

Woke Up This Morning / Petrified

A ver: voy a insultar a Sara, que ya que no sabe la dirección de este blog...

Sara es una niña, y lo sabe.

Y algún día le diré la dirección de este blog, y lo sabe. (?)



Momento de equilibrio perfecto, a ver cuánto dura. Y eso que el equilibrio perfecto no existe (por lo menos en mí).

Qué difícil es entender las cosas fuera de su contexto.

Cosas que hacer antes de morir:

-(Jé... No.)
-Leerme la Biblia
-Ir a un concierto de Madonna
-(Ostias, que no me acuerdo)



El próximo que me diga que el científico es el difícil se lleva un guantazo sin guante, que duele más.


Pero recuerda que Even if you're one in a million... (hay aproximadamente seis mil personas como tú.)

Debería estar haciendo latín.




PD: Els teus llavis m'esborren el pecat.