Farsant per la font del gat

No hi ha tinta a l’impressora.
Em pica l’etiqueta del jersei
i el meu bicing sempre està buit.
Les preguntes del meu grup de trivial són més difícils
i el Joan s’ha acabat els crispies bons.
El meu peix sempre té espines
i el carro del súper mai em va recte
i no veig bé la pissarra, profe,
la fruitera em diu senyor i la veïna em diu nen.

Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p’algun costat.

I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.

Putos mosquits que sempre em piquen a mi
i amb aquest pastitxo i no hi ha paper de vater (puta llei de Murphy).
Quan em queixo d’algo els altres sempre ho tenen molt pitjor
i quan explico algo bo ells sempre molt millor.
He tornat a sortir amb l’inalàmbric en comptes del mòbil.
Quan suco galetes es desfan i cauen just abans d’arribar a la boca i el meu DVD no llegeix res.

Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p’algun costat.

I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.

(Siusplau, escolteu-ho: Llista de reproducció d'Estanislau Verdet.)