Seguramente recordáis esto (yo por lo menos sí, esa serie era buenísima):
Pues bien, ahora observad esto:
Me parece mal. La serie original era mítica. Esto es sólo un refrito made in japan que coge el argumento de Las Supernenas y le añade un 20% de Sailor Moon y un 40% de La màgica Do-re-mi.
29 de diciembre de 2009
Bachelorette
Hace unos días en la parada de metro de Mundet (creo que era), recordé lo siguiente:
Imagina't... Un dia es declara una guerra i no hi va ningú.
Imagina't... Un dia es declara una guerra i no hi va ningú.
27 de diciembre de 2009
Bridges and Ballons
De sobte he recordat aquella vegada que vas venir a casa meva i quan et vaig obrir la porta et vaig mirar els peus i em vaig preguntar què feies amb les sabatilles d'anar per casa posades. Per alguna estranya raó em va semblar mig lògic que te les haguessis posat a l'ascensor mentre pujaves per "entrar còmode", però tot i això t'ho vaig preguntar. Em vas dir, molt sorprès, que no sabies que encara les duies posades, que no te n'havies adonat, que no havies recordat canviar-te de sabates per sortir i havies vingut en bicicleta fins casa meva amb sabatilles d'anar per casa.
Ho he recordat i he somrigut molt...
Ho he recordat i he somrigut molt...
24 de diciembre de 2009
23 de diciembre de 2009
Killer Queen
En aquellos días dijo Jesús:
"En verdad os digo, hermanos, que y=x^2."
Los discípulos se miraban unos a otros y Pedro preguntó:
"Maestro, no entendemos."
Jesús les dijo: "Es una parábola".
"En verdad os digo, hermanos, que y=x^2."
Los discípulos se miraban unos a otros y Pedro preguntó:
"Maestro, no entendemos."
Jesús les dijo: "Es una parábola".
18 de diciembre de 2009
16 de diciembre de 2009
Pumpkin Soup
Tengo cosas que hacer, y no hago ninguna de estas cosas porque me paso el rato aterrándome sobre lo que podría pasarme si no las acabo de hacer. En vez de simplemente hacerlas, me autoflagelo con el látigo fustigador de mi pensamiento. Tengo sueño, y ni siquiera he empezado a hacer latín.
¿Novedad?
¿Novedad?
13 de diciembre de 2009
Dormint
Mireu-me bé, sóc l'altre
coix de dos peus, sorrut i solitari
no vinc d'enlloc, i escric per sobreviure,
desfaig camins perquè no sé dreceres,
reprenc costums.
Si ara pogués jauria pels marges clars,
amb noies de pell fosca.
Però he crescut i algú m'ha omplert
de vidres tota la sang.
Mireu-me bé, coixejo.
No tinc sinó la veu que em representa,
adollo mots
i els mots em purifiquen.
Emergiré de mi mateix
el dia que un vent terral m'eixugui els ulls.
Són altes les espases de foc
d'aquesta lluita que em serva dret
contra la por i el somni.
Mireu-me bé, sóc l'altre.
(Miquel Martí i Pol)
coix de dos peus, sorrut i solitari
no vinc d'enlloc, i escric per sobreviure,
desfaig camins perquè no sé dreceres,
reprenc costums.
Si ara pogués jauria pels marges clars,
amb noies de pell fosca.
Però he crescut i algú m'ha omplert
de vidres tota la sang.
Mireu-me bé, coixejo.
No tinc sinó la veu que em representa,
adollo mots
i els mots em purifiquen.
Emergiré de mi mateix
el dia que un vent terral m'eixugui els ulls.
Són altes les espases de foc
d'aquesta lluita que em serva dret
contra la por i el somni.
Mireu-me bé, sóc l'altre.
(Miquel Martí i Pol)
Cadencias:
La terra i tu,
Poema,
Tots els paisatges són iguals
12 de diciembre de 2009
7 de diciembre de 2009
742617000027
The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick. The whole thing, I think, is sick.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)