-Amb mi diu que vol casar-se, no sé què fer, jo em vull morir…
-Jo tinc un pla…
-Prendré un verí per salvar-me, val més la mort que ser infeliç.
-Jo tinc un pla…
-Què ha estat aquest soroll?
-Un pla!
-Crec que he sentit soroll...
-Un pla!!
-No pot ser, ell no hi és, ell havia sortit, però he sentit soroll, què és aquest soroll? L’has d’haver sentit...
-Besa’m...
-Déu meu...
-Siusplau...
-Senyor... Si ell em fa la seva esposa, pobra de mi, jo em moriré.
-Fugim d’aquí...
-Ja falta poc per la boda, què podem fer en tan poc temps?
-Fugim d’aquí.
-Vine a amagar-te aquí!
-Avui!
-La porta del jardí!
-De nit!
-Clar que sí, però què dic, no tenim jardí, però he sentit un clic...
-Però quin jardí, si no en tens, no teniu jardí, deixa estar el soroll en pau i besa’m...
-Avui...
-Besa’m...
-Aquesta nit...
-Jo tinc un pla.
-Senyor...
-Tu besa’m...
-Tinc molta por...
-No tinguis por, avui fugim junts, Johanna, fugim junts...
-Jo t’estimava des d’abans de veure’t, m’era igual qui eres, m’era igual conèixer el teu nom...
-Podem fugir cap a França, si tot va bé...
-Amb molt de gust.
-Dilluns mateix.
-Sabia que arribaries tot i que no sé res de tu. Però he tingut tanta por que no vinguessis mai, que fossis mort, o malalt, pres en un castell, sota d’un cavall...
-Digues que seràs sempre la meva dona, dona’m la teva mà, jura’m que seràs sempre la meva dona...
-Besa’m...
-Segur...?
-Besa’m...
-És clar...
-Besa’m...
-D’acord...
-Besa’m, amor...
-Jo tinc un pla…
-Prendré un verí per salvar-me, val més la mort que ser infeliç.
-Jo tinc un pla…
-Què ha estat aquest soroll?
-Un pla!
-Crec que he sentit soroll...
-Un pla!!
-No pot ser, ell no hi és, ell havia sortit, però he sentit soroll, què és aquest soroll? L’has d’haver sentit...
-Besa’m...
-Déu meu...
-Siusplau...
-Senyor... Si ell em fa la seva esposa, pobra de mi, jo em moriré.
-Fugim d’aquí...
-Ja falta poc per la boda, què podem fer en tan poc temps?
-Fugim d’aquí.
-Vine a amagar-te aquí!
-Avui!
-La porta del jardí!
-De nit!
-Clar que sí, però què dic, no tenim jardí, però he sentit un clic...
-Però quin jardí, si no en tens, no teniu jardí, deixa estar el soroll en pau i besa’m...
-Avui...
-Besa’m...
-Aquesta nit...
-Jo tinc un pla.
-Senyor...
-Tu besa’m...
-Tinc molta por...
-No tinguis por, avui fugim junts, Johanna, fugim junts...
-Jo t’estimava des d’abans de veure’t, m’era igual qui eres, m’era igual conèixer el teu nom...
-Podem fugir cap a França, si tot va bé...
-Amb molt de gust.
-Dilluns mateix.
-Sabia que arribaries tot i que no sé res de tu. Però he tingut tanta por que no vinguessis mai, que fossis mort, o malalt, pres en un castell, sota d’un cavall...
-Digues que seràs sempre la meva dona, dona’m la teva mà, jura’m que seràs sempre la meva dona...
-Besa’m...
-Segur...?
-Besa’m...
-És clar...
-Besa’m...
-D’acord...
-Besa’m, amor...
¿Con el "Joana" pronunciado a lo catalán? x'DDD
ResponderEliminarMe encanta cómo ella pasa de él cuando le dice algo. Véase:
-Amb mi diu que vol casar-se, no sé què fer, jo em vull morir…
-Jo tinc un pla…
-Prendré un verí per salvar-me, val més la mort que ser infeliç.
-Jo tinc un pla…
-Què ha estat aquest soroll?
-Un pla!
-Crec que he sentit soroll...
-Un pla!!
xDDDD Ais.
EUROVISIÓN SUCKS. :D