Awoken

Molt curiós.

The hills... are aliiiive... with the sound of music...


Amanda: Jo tio, fem una versió del Tango de Roxanne.

Irene: Clar clar, i necessitem un tio amb veu potent que digui: "¡TENEMOS UN BAILE... EN LOS BURDELES DE BUENOS AIRES...!"

(Jo anava a continuar parlant, però la Nerea m'interromp rient-se.)

(Minuts després.)

Irene: Whyyyyy does my heaaaaart cryyy? Feeeeelings I caaaaaan't fiiight... You're free to leave me, but just don't deceive me, and please, believe me when I say I love youuuu...!

Amanda (de tant en quant, fent de baix): Roxanne... Oooh... Roxanne...!

(La Nerea interromp, una altra vegada, la cançó, i entra a la classe cridant i movent-se frenèticament, com si tingués parkinson.) (Fa molta més gràcia si es veu en directe.)

Nerea: MI RESTAURACIÓN FACIAL, TENGO QUE HACERME LA RESTAURACIÓN FACIAL.

I cau el teló.

No sé, jo... ja saps, i tal...

Quan somrius

Ara que la nit s’ha fet més llarga,

Ara que les fulles ballen danses al racó,

Ara que els carrers estan de festa,

Avui que el fred du tants records…

Ara que sobren les paraules,

Ara que el vent bufa tan fort,

Avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar,

Per saber que estàs al meu costat…

És Nadal al meu cor quan somrius content de veure’m,

quan la nit es fa més freda,

quan t’abraces al meu cos…

I les llums de colors m’il·luminen nit i dia,

les encens amb el somriure quan em parles amb el cor…

Gràcies per aquest Nadal de vuit mesos.


(Y blah, feliz navidad, merry christmas, joyeux noël, bon nadal, feliz apoteosis comercial, feliz CRISIS, etc. Y felicidad en general, [censurado, pero no por no decirlo dejará de pasar].)

Venus

Se me pudren las palabras en la boca.

The Heart Asks Pleasure First

... I amb això he après coses molt importants,

Com és ara no confiar.

Un capot vermell no pot fer-te inmortal,

No et protegirà del perill ni del mal.



No t’has de deixar convèncer per l’encant de l’aparença,

Hi ha gent bella i perillosa: bo i bonic no és igual.



L’àvia diu que és millor anar amb cautela i sense por.

Ser un ignorant no porta enlloc…

Però ser un savi, tampoc.

Woke Up This Morning / Petrified

A ver: voy a insultar a Sara, que ya que no sabe la dirección de este blog...

Sara es una niña, y lo sabe.

Y algún día le diré la dirección de este blog, y lo sabe. (?)



Momento de equilibrio perfecto, a ver cuánto dura. Y eso que el equilibrio perfecto no existe (por lo menos en mí).

Qué difícil es entender las cosas fuera de su contexto.

Cosas que hacer antes de morir:

-(Jé... No.)
-Leerme la Biblia
-Ir a un concierto de Madonna
-(Ostias, que no me acuerdo)



El próximo que me diga que el científico es el difícil se lleva un guantazo sin guante, que duele más.


Pero recuerda que Even if you're one in a million... (hay aproximadamente seis mil personas como tú.)

Debería estar haciendo latín.




PD: Els teus llavis m'esborren el pecat.

Clair de Lune

¿Por qué...

...quiero morirme joven? Yo digo: ¿por qué...

...quiero ser buena persona?

¿Y qué seré?

Nada.

Repetid mis palabras...! (Mis palabras... Mis palabras...)

Abschied

Malaltís (enfermizo).

But you know you sicken me.

Pociones

Jo t'explico.

El piercing era, tal com vas dir tu, un obstacle, un impediment.

Realment, quan em vaig obsessionar amb fer-me'l, només ho feia perquè em venia de gust, perquè volia provar alguna cosa nova, perquè em va semblar guai, perquè creia que em quedaria bé... Tot eren raons bastant infantils o purament estètiques. I és que, al cap i a la fi, serveix per alguna cosa, tenir-lo?

Per això et vaig dir que no significava res.

Però va ser després (o abans, no importa) de que tingués el llavi foradat quan vaig pensar que si algú em volia fer un petó... "li costaria més". En realitat va ser allò...

-T'acabes de desgraciar els llavis.

-I què?

-Que ja ningú et podrà besar.

-Com a mínim ara tindran una bona excusa, i no hauré d'aguantar els repel·lents "No et beso perquè em resultes repugnant".


Doncs no. Ara no em besarien només perquè els resultaria repugnant, és que a més no els deixaria fer-ho. Si ho intentessin es podrien punxar, fer-se mal, desgraciar-se ells també (literal i figuradament). Com posar un reixat al voltant d'un animal rabiós. Com advertir als demés de que els meus llavis eren perillosos...





Realment, me l'hauria d'haver tret quan em vas "demanar permís" per primera vegada per poder fer-me un petó...

Ghosts of a Future Lost

Melodramàtica, jo?




(Pero gracias, eh? Sobretodo gracias.)






Callaos, putas.

Adagio - Allegro con brio

Empezó a sentir cómo su corazón se aceleraba… No… aquello no podía estar ocurriendo… Tenía que tirarse él también, tenía que salvarla… O morir con ella…

Y cuando estaba dispuesto a dar el último paso hacia el borde del acantilado y saltar al mar, algo lo detuvo. Una intuición…

Awoken

«Era verano y estaba tirada sobre la hierba. El viento silbaba entre las hojas de los árboles. Notaba una caricia en el pelo, me giraba y me volvía a enfrentar a los ojos azules, los mismos de siempre. Sonreías. We’re just two lost souls swimming in a fish bowl, se oía de fondo. Running over the same old grounds, what have we found? The same old fears. Pensé que no hacía falta que wisheara que estuvieras here si ya estabas here. Me parecía una estupidez. Entonces me di cuenta de algo. Descubrí que si todo era tan ilógico y tan irreal era porque lo estaba soñando (oh, qué original soy). O eso o estaba muerta y ése era mi cielo. O mi infierno, no sé. El viento dejó de silbar entre los árboles. Te desvaneciste como si estuvieras hecho de cenizas, el aire te arrastraba, te arrancaba la piel de la cara. Pero me daba igual, en el fondo nunca estuviste here. Y nunca ibas a estarlo.»

(Text de fa molt, molt.)

(Malvingut al meu blog...)