26 de abril de 2011

La cançó del soldadet

"Aniré a ma mare ben vestit
i, abans que res, li hauré de dir
que em perdoni per tractar-la sempre així;
aniré a la Margarida a fer-li un fill
per, només veure’l, intuir
que l’estimo més del que m’estimo a mi."






♥

PD: [Clic]

What Are You Asking Me?

Si tingués fil de seda invisible
i ella me'l volgués cosir
Déu com t'embolicaríem
jo i la seda i la nit.


(Enric Casasses)

22 de abril de 2011


Nota mental: No volver a canalizar mis frustraciones haciendo dulces. Proyectándome en unas magdalenas sólo consigo que queden bonitas pero con sabor a puaj.

18 de abril de 2011

Space Dementia

You make me SICK, because I adore you so...

16 de abril de 2011

13 de abril de 2011

Meathook



Disregardead el vídeo.

Sólo...

La letra.


Y el piano... Y la voz.
(Lo escribo ahora para que no se me olvide.)

Ayer me desperté en medio de la noche con un terrible dolor de barriga. Después de unos minutos retorciéndome y dando vueltas en la cama, gimiendo patéticamente, sentí náuseas.

Me levanté corriendo, y atravesé precipitadamente el pasillo que separa mi habitación del baño. Una vez allí me dejé caer al suelo y metí la cabeza en la taza del váter.

Y vomité mariposas muertas. Eran de muchos colores, eran de especies muy variadas. Había glasswings, y monarcas, y macaonas.

Lloré un rato. Me sentí fatal. Me sentí muy puta.
Me siento como una puta, twenty-four seven.


Sé que insisto demasiado en ello, pero os recuerdo que soy una mala persona.





Y no, no es que haya hecho nada malo en concreto últimamente. Sólo que cuando pienso siempre llego a la misma conclusión. Putatwentyfourseven.