Visions

Qué sensación tan extraña...

Ave verum corpus K618

«Em plau comunicar-vos que un cop finalitzada la primera assignació de la convocatòria de juny de 2010 de preinscripció universitària, podeu iniciar els estudis que vàreu sol·licitar en 1a. preferència a 41006 Traducció i interpretació -anglès- (Barcelona) de la Universitat Pompeu Fabra.»

I ara ja s'ha acabat...

"Si aprovo Història...
Si aprovo el Batxillerat i tinc una bona mitja...
Si aprovo la Selectivitat i tinc una bona mitja...
Si aprovo la Prova d'Aptitud...
Si no puja molt la nota de tall...
Si hi ha prou places..."

Però ara realment em pregunto si he escollit bé...
I també m'alegro de no haver-me presentat a Geografia a la sele, què collons.

Wa Yeah!

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple, es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat...
Per exemple, adormits...

Don't you want me

Els llibres del Jordi Sierra i Fabra sempre em sorprenen...





Pendent: reflexió sobre internet, re-reflexió sobre l'entrada anterior.

The Spicy McHaggis Jig

El 90% de las personas que se unen a grupos de facebook contra el maltrato animal, o contra gente que mata gatitos indefensos, o cosas del estilo, no han sentido ningún reparo en matar un mosquito que les iba a picar. O han comido carne de pollo, yo que sé.

La gallina es igual de indefensa y "mona" que un gatito, creedme. Y el mosquito igual.

Porque el hecho de basarse en dicha "monería" para juzgar moralmente si está bien o mal matarlo no es más que una hipocresía, y lo sabéis.

Hala.

One Vision

-Creus que no sé per què t'emociona tant que vivim junts?
-ÉS NOMÉS UNA HABITACÓ, FINN! LA PODEM REDECORAR SI VOLS!
-Oh, d'acord. DONCS EL PRIMER QUE TREUREM SERÀ AQUESTA MARICONADA DE LÀMPADA. I DESPRÉS ENS DESFAREM D'AQUESTA MARICONADA DE FUNDA DE SOFÀ.
-Eh! Què li acabes de dir?
-No, no, no li he dit res, parlava de la manta...
-Si utilitzes aquesta paraula, estàs parlant d'ell.
-Calma't papa, no m'ho he pres malament...
-Sí, perquè només tens 16 anys i segueixes creient que la gent és bona per naturalesa. Quan ja has viscut uns anys, comences a veure l'odi en els cors de la gent. Fins i tot en els de les millors persones... Tu dius "negrata"?
-Clar que no.
-I "subnormal"? A aquella noia tan simpàtica de les animadores, li dius subnormal?
-La Becky? No! És amiga meva, té síndrome de down... Mai li diria això, és cruel.
-Però tot i això creus que està bé venir a casa meva i dir "mariconada"?
-Jo no volia dir això...
-Sé el que volies dir!! Què et penses, que jo no vaig fer servir aquesta paraula quan tenia la teva edat?! Ja saps, quan a un noi el cronometràvem als entrenaments, li dèiem "deixa de fer el marica, mou-te!". Volíem dir exactament el que tu vols dir. Que ser gay està malament. Que és un tipus d'ofensa que mereix ser castigada. Realment pensava que eres diferent, Finn. Ja saps, pensava que com que t'ha criat la teva mare i estàs al Glee Club, això significava que pertanyies com a una nova generació d'home que veu les coses d'una manera diferent. Algú que ha vingut a aquest món sabent allò que a mi m'ha costat anys descobrir... Suposo que estava equivocat. Ho sento, Finn, però no pots... no pots quedar-te aquí.
-Papa...
-Estimo la teva mare. I potser això em costarà el fet d'estar amb ella... però la meva família és el primer. No puc tenir aquest tipus de verí a prop... Aquesta és la nostra casa. Ell és el meu fill. Al món exterior, fes el que vulguis. Però no sota la meva teulada.

Weapon of choice

Déu meu, Carles, t'estimo.

Comatose

Bleh. Ha sido fácil.

Cançons de lòcura

Si veis sólo 9 canciones es porque Bonehead de Naked City es una canción fantasma.