Karma Police

Había una vez, en una escuela muy lejana, con unos profesores muy malvados, un grupo de chicas que no brillaban por lo que brillaban las demás.

(Su final no está escrito todavía.)

Reina de la oscuridad

Y yo haré -y yo haré- que tu cara parezca un sol...

Y yo haré (y yo haré...) que te sientas feliz... Que te sientas feliz.

Waltz of the Flowers

-Oiga, ¿de qué están hechos estos algodones de azúcar?

-De cianuro... y felicidad.

-¡¿Felicidad?! Déme cuatro.


(Sacado directamente de Cyanide & Happiness, en explosm.net)

Baralla de la vida i jo

Plourà demà... amor meu? No ho saps, veritat? No. Pobreta...!

I el sol? Saps si en farà, de sol, demà... amor meu? Ai, no. Tampoc.

Saps si els sàtrapes ens pegaran altra volta, amor meu?

Saps si ens tornaran a encendre en noves lleis? Tampoc? Pobra...

I els Supermans, saps si ens vindran a veure, amor meu? Saps?

Saps si ens portaran més vida plàstica i armes? Ai...

Vindran escaladors amb les escales i amb el sopar de duro?

I de les nimfes toves, què me'n dius? Amor meu, vindran...? Sí...?

Quina por, quina por vida meua! Tu saps, digue'm, tu saps?

Saps si demà ens torraran el cap amb creus cosmiculars?

Potser saps més que jo, i em dius coses amargues de centrals

obreres, nuclears, bancàries, mercenàries i pairals...

Amor meu, amor meu, i digue'm encara: saps què és demà?

Digue'm qualsevol cosa. Digue'm qualsevol res, digue'm... Ei!

Digue'm! Que em mor, amor! Que ja no m'entra l'aire i m'ofegue...

Que no vull! Que ja no tinc vida! Què en faig jo, de la mort?

Què faig jo, amor, amb tota la bèstia que em pega i que em besa,

que em riu i m'escup, que la tinc a sobre de dia i de nit,

que enganya els amics, i em treu de la casa travessant parets,

i em crema aquests llavis amb la seua llengua?

Què en faig... amor meu?

No ho saps, vida meua. No ho saps, escaleta que em porta a la fi.


Demà, amor, tindrem pluja i sol, i grans sàtrapes.

Supermans i plàstics, armes i lladregots d'escales llargues.

Tot aquest regalim que ens envolta i vesteix de marró verdós.

Discursos, discursos des d'edificis grandiosos i antics;

antigues catedrals, i palaus i balconades fortes

de pedra i anys. De poder. Discursos, discursos de crits.

Amb capseta màgica. Amb color o sense. O amb tot.

Amb lletra impresa. O galena amb piles i pals.

Tindrem amor, més encara que ara, molt més, més de més...!

I el vestit marró i verdós, serà un bon abric, ja, a la fi!

Una cuirassa flonja penetrada ja al cos, el nostre.

I ja no serem un cos humà: serem matèria marró i verda.

Ja no tindrem necessitats higièniques, amor meu.

Tindrem vida, el just paper que ens ha tocat a casa teua.

Serem, per fi, allò que sempre hem amagat confusos.

Sense vergonyes serem. Ni embussos ni somnis embastardits!

Serem res de res! El que som: un antic renec de cony!

I saps amor meu, escaleta de la meua fi, joieta merdosa?

Saps una cosa, nineta dels meus ulls, bèstia odiosa?

T'estime tant que em quede a fer-te companyia, puta!

I per negar els teus vassalls mentre em quede un bri d'alè!



(Ovidi Montllor)

Animaexhalare

!

Poem without words

Todo el mundo tiene una palabra favorita. Algunos lo saben y la usan a diario sólo por placer. Otros creen que no tienen ninguna, pero se equivocan. Y unos pocos no saben cuál es todavía.

Existen varios criterios para elegir tu palabra favorita. Puedes elegirla por cómo suena, porque se te llena la boca cuando la pronuncias, como sería el caso de orgasmo, sangre. O porque suena como un siseo de serpiente, susurrar, suave, silencio. O porque suena poco (no), suena mucho (anticonstitucionalmente), suena raro (averigüéis) o suena… curiosamente bien, por ningún motivo en concreto: impregnar. También puede ser tu palabra favorita por lo que significa: infinito.


Y luego está mi palabra favorita. La mejor del mundo mundial. Juraría que -sin contar preposiciones, adverbios y conjunciones- es la que he pronunciado más veces en los últimos... diez meses. Y parece que fue ayer cuando la oí por primera vez.

Un bel di vedremo

Al hijo de puta que ha provocado los incendios de Australia debería caérsele la cara de vergüenza.

Summertime

A veces incluso echo de menos la "edad de oro" (o de pirita más bien) necroputesca.

Pero no deseo salir de este periodo de renacimiento decadentista... o decadencia renacentista.

O romanticismo, mucho romanticismo: pero eso no es nuevo.











Yo nací el mismo dia que Axl Rose, pero hoy he descubierto que también es el día de nacimiento de Eva Braun, única amante y esposa de Hitler.

Que por cierto... (Si algú no ha vist Valkiria i no vol que li mig-rebenti el final que pari de llegir.)

Heinrich Luitpold Himmler (Múnich; 7 de octubre de 1900 - Luneburgo, Baja Sajonia; 23 de mayo de 1945) fue el Comandante en Jefe (Reichsführer) de las SS y más tarde Ministro del Interior y fugazmente Comandante de los ejércitos del Rin durante el Sitio de Berlín. Gestionó no solo la orden de la matanza metódica y sistemática de millones de judíos, polacos, gitanos, homosexuales y Bibelforscher (testigos de Jehová), sino también de miles de prisioneros rusos, muchos de los cuales fueron usados en experimentos.

És a dir, que ara sé que no era el doble de Hitler. Que si el volien matar també era perquè era el líder de la SS i, tal com es deia "el juramento que hicieron a Hitler no morirá con Hitler". Que si maten al Führer, el Himmler posaria la SS en marxa i moririen tots.

I us juro que he trobat coses que parlen d'un doble de Hitler, però cap és mencionada en un argument de la pel·lícula, és a dir...

[Spoiler de Valkiria a saco]

"As von Stauffenberg flies back to Berlin, Olbricht refuses to mobilize the Reserve Army until he knows without a doubt that Hitler is dead. Behind Olbricht's back, Mertz forges his signature and issues the orders anyway. With Operation Valkyrie underway, von Stauffenberg and his fellow plotters order the arrest of Nazi party leaders and SS officers and begin to take control of Berlin's government quarter, which will allow them to command the entire Reich. Rumors reach Berlin that Hitler survived the blast, but von Stauffenberg dismisses them as SS propaganda. Meanwhile, Fromm learns from Field Marshal Keitel that Hitler is still alive. The General refuses to join the plotters, resulting in his arrest. When Hitler reaches the Reserve Army by telephone, the SS officers are released and the plotters in turn are besieged inside the Bendlerblock. The headquarters staff flees, but the ringleaders are arrested. Most are eventually tried and executed, while some commit suicide. Von Stauffenberg is executed by a firing squad."

[/Spoiler de Valkiria a saco]

Que enlloc es parla d'ulleres, ni de parches, ni de cops-a-la-taula-perquè-li-fa-ràbia-no-veure-bé.


O això, o serà que sóc molt imbècil i encara no he entès la pel·lícula i em cal un esquema.

De totes maneres, és només una pel·lícula, i les pel·lícules estan per això: per entendre-les com et dóna la gana.

Això sí: gran tarda-vespre-nit. :)