El proyecto Georg ha sido abortado.
Disculpen las molestias (si es que las hay).
28 de octubre de 2009
22 de octubre de 2009
Paper Planes
Quan a la nit, de matinada,
em fico al llit com una ensiamada i ben covat...
L'endemà veig lo bonica que és la llum del dia
i sempre a cavall de la casa a la feina i de la feina a casa
la meva xicota sempre esperant que no em quedi covat... (arròs covat!)
com l'arròs covat... (arròs covat!)
I que no em quedi covat... (arròs covat!)
com l'arròs covat... (arròs covat!)
I que no em quedi covat... (arròs covaaaaaayeahyeah!)
em fico al llit com una ensiamada i ben covat...
L'endemà veig lo bonica que és la llum del dia
i sempre a cavall de la casa a la feina i de la feina a casa
la meva xicota sempre esperant que no em quedi covat... (arròs covat!)
com l'arròs covat... (arròs covat!)
I que no em quedi covat... (arròs covat!)
com l'arròs covat... (arròs covat!)
I que no em quedi covat... (arròs covaaaaaayeahyeah!)
21 de octubre de 2009
20 de octubre de 2009
Venus
Cuando todo está vacío
y carece de sentido
(no me importan ya los gritosni nada de lo que digo)
Cadencias:
8a 8a 8a 8a,
rima asonante,
WE'RE ALL MAD HERE
19 de octubre de 2009
Guilty
Is it a sin, is it a crime, loving you, dear, like I do...?
If it's a crime, then, I'm guilty, guilty of loving you.
Maybe I'm wrong dreaming of you, dreaming the lonely night through.
If it's a crime, then, I'm guilty, guilty of dreaming of you.
What can I do? What can I say?
After I've taken the blame, you say: "you're through, you'll go your way”, but I'll always feel just the same.
Maybe I'm right, maybe I'm wrong, loving you, dear, like I do.
If it's a crime, then, I'm guilty, guilty of loving you...
If it's a crime, then, I'm guilty, guilty of loving you.
Maybe I'm wrong dreaming of you, dreaming the lonely night through.
If it's a crime, then, I'm guilty, guilty of dreaming of you.
What can I do? What can I say?
After I've taken the blame, you say: "you're through, you'll go your way”, but I'll always feel just the same.
Maybe I'm right, maybe I'm wrong, loving you, dear, like I do.
If it's a crime, then, I'm guilty, guilty of loving you...
16 de octubre de 2009
Me cago en la biología
Irene ha conocido un poco más a Albrecht, y ha descubierto que le cae bien y es muy majo. Aunque sea un poco feo y un cabronazo por tocar tan bien.
Además, Irene ha comprendido que cuando se siente tímida o nerviosa no debe tratar de hablar en inglés. Porque entonces le salen cosas como por ejemplo sit you (siéntate tú), que supongo que no diría si pensara algo antes de hablar.
Además, Irene ha comprendido que cuando se siente tímida o nerviosa no debe tratar de hablar en inglés. Porque entonces le salen cosas como por ejemplo sit you (siéntate tú), que supongo que no diría si pensara algo antes de hablar.
15 de octubre de 2009
No past land
–Què en penses?
–Que no m'agrada com canta.
–Per què? No ho fa malament. Vull dir, no desafina, no fa cap cosa estranya amb la veu.
–Però va més enllà d'això...
–El timbre? No t'agrada com sona la seva veu perquè... és seva?
–Sí... i no. M'agrada estèticament com sona, és a dir, m'agrada el seu timbre. Però a la vegada l'odio: no podria passar-me ni deu minuts seguits sentint cantar una veu com aquesta.
–Per què?
–No t'has aturat mai a pensar en per què de vegades la nostra veu canvia tant quan cantem? Per què tenim una veu suau i constant al parlar i quan cantem sembla que canti un bebè assassinat per un gat? Per què tenim una veu greu, nasal i quan cantem es transforma en una veu suau, petita i delicada?
–Doncs la veritat és que no hi havia pensat mai.
–No: la veritat és el que mostra la persona quan canta. Cada persona despulla la seva veritat amb la veu quan entona una melodia. En altres paraules: és possible conèixer les persones només per com canten. Quan sents una veu que canta i et desagrada fins al punt que no la pots suportar i no saps per què, probablement sigui perquè aquella persona és egoista, hipòcrita o immadura.
–I ella...?
–Ella canta com una mala persona.
–Que no m'agrada com canta.
–Per què? No ho fa malament. Vull dir, no desafina, no fa cap cosa estranya amb la veu.
–Però va més enllà d'això...
–El timbre? No t'agrada com sona la seva veu perquè... és seva?
–Sí... i no. M'agrada estèticament com sona, és a dir, m'agrada el seu timbre. Però a la vegada l'odio: no podria passar-me ni deu minuts seguits sentint cantar una veu com aquesta.
–Per què?
–No t'has aturat mai a pensar en per què de vegades la nostra veu canvia tant quan cantem? Per què tenim una veu suau i constant al parlar i quan cantem sembla que canti un bebè assassinat per un gat? Per què tenim una veu greu, nasal i quan cantem es transforma en una veu suau, petita i delicada?
–Doncs la veritat és que no hi havia pensat mai.
–No: la veritat és el que mostra la persona quan canta. Cada persona despulla la seva veritat amb la veu quan entona una melodia. En altres paraules: és possible conèixer les persones només per com canten. Quan sents una veu que canta i et desagrada fins al punt que no la pots suportar i no saps per què, probablement sigui perquè aquella persona és egoista, hipòcrita o immadura.
–I ella...?
–Ella canta com una mala persona.
13 de octubre de 2009
12 de octubre de 2009
Reixa de margalló de la casa modernista.
Balcons de la casa de Gaudí.
Façana de la casa modernista de Gaudí.
Mènsula del carrer Astúries, una mica més avall.
Balcons del lloc de les mènsules.
Mènsula del carrer Astúries.
Palometa de plaça del Diamant.
Esgarriat (xD) de la casa del carrer daixonses, dels balcons i cinc pisos.
Reixa del balcó del carrer daixonses.
Balcons de la casa rara.
Rut, a Virreina.
Rosassa de l'església de Virreina/Sant Joan.
Arc de mig punt de l'església de Virreina.
Dallonses de la façana de l'església de Sant Joan (Virreina).
Carreus (?) de la façana de l'església de Sant Joan.
Dallonses de la mini capella que no sabíem que existia.
Balcó dels lluïsos.
Arc de mig punt dels lluïsos.
Dallonses dels lluïsos.
Les fotos s'han de mirar de dalt a baix. Vull dir que si les voleu veure en el ordre en què es van fer, per aclarar-vos millor, comenceu per la que hi ha just a sobre d'aquest text i aneu pujant.
Joder. Ho he provat pel gic, pel correu i he pensat fins i tot d'anar a la teva casa amb un puto pen i passar-te-les. Aquestes mesures són menys desesperades. Gràcies, blogspot!!!!!11one
També està pujat a megaupload, se't descarregarà en rar i l'hauràs de descomprimir i tal.
http://www.megaupload.com/?d=FKV2K2OA
Balcons de la casa de Gaudí.
Façana de la casa modernista de Gaudí.
Mènsula del carrer Astúries, una mica més avall.
Balcons del lloc de les mènsules.
Mènsula del carrer Astúries.
Palometa de plaça del Diamant.
Esgarriat (xD) de la casa del carrer daixonses, dels balcons i cinc pisos.
Reixa del balcó del carrer daixonses.
Balcons de la casa rara.
Rut, a Virreina.
Rosassa de l'església de Virreina/Sant Joan.
Arc de mig punt de l'església de Virreina.
Dallonses de la façana de l'església de Sant Joan (Virreina).
Carreus (?) de la façana de l'església de Sant Joan.
Dallonses de la mini capella que no sabíem que existia.
Balcó dels lluïsos.
Arc de mig punt dels lluïsos.
Dallonses dels lluïsos.
Les fotos s'han de mirar de dalt a baix. Vull dir que si les voleu veure en el ordre en què es van fer, per aclarar-vos millor, comenceu per la que hi ha just a sobre d'aquest text i aneu pujant.
Joder. Ho he provat pel gic, pel correu i he pensat fins i tot d'anar a la teva casa amb un puto pen i passar-te-les. Aquestes mesures són menys desesperades. Gràcies, blogspot!!!!!11one
També està pujat a megaupload, se't descarregarà en rar i l'hauràs de descomprimir i tal.
http://www.megaupload.com/?d=FKV2K2OA
11 de octubre de 2009
8 de octubre de 2009
One Last Shot
Si tanques els dos ulls -m’ha dit-, si et quedes quiet a dins del llit, t’ensenyaré una cançó que a casa em cantaven per anar a dormir...
Parla d’un bosc i d'un senyor que hi viu aïllat entre oms i flors, i es protegeix dels mals humans amb un exèrcit d’animals...
Parla d’un bosc i d'un senyor que hi viu aïllat entre oms i flors, i es protegeix dels mals humans amb un exèrcit d’animals...
7 de octubre de 2009
Timing is crucial
Ara, més que mai, vull parar el temps...
Cadencias:
Curioso que justo ahora suene esta canción,
Nyu
4 de octubre de 2009
Quis est homo
Je vous présente ma petite fée.
Cadencias:
Cuando te vayas dejaré de existir,
Frase lapidaria
Suscribirse a:
Entradas (Atom)