The Tempest

Hoy, cuando César dijo que miráramos en youtube el vídeo de la canción que vamos a tocar, The Tempest, explicó que en el vídeo "salen unos enanos con orejas de elfo vestidos de verde".

Con lo cual, Irene piensa instintivamente: Zelda.

Efectivamente.




Luego, al final de un ensayo esbroncando contínuamente con la metáfora del barco y el capitán, va y dice: "¡Porque yo soy el capitán! Y luego hay un teniente [señala a Xiluva]. Y luego hay sargentos [señala, por este orden, a Pablo, Helena, Genís i a mí]. Por lo tanto si quieres hablar con alguien de algo importante sobre la orquesta, te diriges a mí o a uno de tus superiores. Pero no hables con David, que es una mierda soldao'."

La Noyée

(Plop)

Save Me

I en aquesta hora solitària,
En què descanses el teu cap cansat,
Jo t'estaré observant
I m'acostaré de puntetes al teu llit.

I si mai em deixes,
Et seguiré.
Et trobaré allà on vagis,
Encara que sigui l'últim que faci...

Ets la meva rosa escarlata,
Mai et deixaré marxar.
Sempre sabràs
Que sempre em tindràs i em podràs abraçar.
No t'oblidis de mi...
No em trobis a faltar, rosa escarlata...

Llavors somia els teus dolços somnis de nen petit,
I besaré la teva diminuta galta.
Tot i que ara he de marxar,
Sé que sempre seràs amb mi.

Ofereixo aquesta oració:
Que allà on ell vagi,
Senyor, siusplau, protegeix el meu nen,
La meva dolça, dolça rosa escarlata...

Perquè tu ets la meva rosa escarlata
Mai et deixaré marxar
Sempre sabràs
Que sempre em tindràs i em podràs abraçar
No t'oblidis de mi...
No em trobis a faltar, rosa escarlata...


(Bona nit, que dormis bé...)

Wise Up

"Que tienen sabor, textura, volumen, que las hay imposibles de tragar, como el aceite de ricino y las que entran sin sentir, como un licor dulce. Las que curaban y las que hacían daño, las que dormían y las que despertaban. Las que proporcionaban inquietud y paz. Había palabras, incluso, que mataban".

[Juan José Millás]

Scarlet Rose

[Platón]: Bla ble bli blo blu, ¿(cosas filosóficas y espesas difíciles de entender por aquí y por allá)?
[Tío random sin ninguna relevancia]: +1.
[Platón]: Blo bli! Blu ble bli blo blu. Akjsd noi s8f cali ejf coafk adfasfd. Oa9e uf'cn0q 5 uao paOS KDc wa. C'qw9 ufn oasid jfqlidfjcq wotqwef.
[Tío random]: /agree.


En el global de geografía entran cinco temas y lo que hayamos hecho del sexto. Oh God.



PD: Esto sí que se merece un ¡JODER!

Él y Ella

He encontrado dos fotos, y las dos me gustan por igual... pues eso, que las he puesto las dos. Celda 211 rulz.

In Memoriam

Spoiler (realmente no): Chuck y Ned se besan siempre con un plástico que impide el contacto de sus labios, porque en el caso de que entraran en contacto, Chuck moriría. Ya sabéis: Ned tiene el poder de devolver la vida a los seres muertos con sólo tocarlos. Luego, si los toca otra vez, vuelven a morir... esta vez para siempre.


Da que pensar. Pushing Daisies es una buena serie.

Hoy, Irene se ha calmado después de comprender que las listas de reproducción han sido borradas de Itunes pero no del Ipod, y por lo tanto puede crearlas de nuevo sin más.

: D

Hoy, IRENE ES TAN JODIDAMENTE IDIOTA QUE HA BORRADO TODAS SUS LISTAS DE REPRODUCCIÓN DE ITUNES. ADV

Suo Gan

Hoy he comprendido algo.

No sé si tendré un hijo o una hija, no he decidido cuándo ni cómo, ni cómo los mantendré, ni cómo los educaré, ni siquiera cómo voy a llamarlos.


Pero tengo clarísimo las nanas que voy a cantarles...

Common People

S’havia estat cultivant per Grècia,

I havia après que és tan important viatjar...

I jo escoltava i deia:
“Sí, sí... Clar, clar.”
Son pare acumulava grans riqueses...
Vaig dir:
“Caram, en aquest cas anul·li, siusplau, la cervesa, i posi’ns el vi car...”
Li va semblar genial.
Va fer un glopet, em va mirar i va dir:
“Vull viure com viuen els altres,
Vull fer les coses que fa la gent normal,
Vull dormir amb qui dormen els altres,
Ficar-me al llit... amb gent normal, com tu.”
I, assumint aquell paper, vaig dir:
“Bé, veurem què s’hi pot fer...”

Vaig passejar-la pel mercat del barri,
em va semblar un escenari adequat per començar...
Vaig dir: “D’acord, ara fes veure que no tens ni un duro.”
I va riure i va dir: “Ai, quina gràcia, què boig estàs, ets molt divertit...”
“Doncs, francament, maca, no em sembla que ningú estigui rient aquí, ja t’ho has pensat bé això de...?”

Viure com ho fan els altres,
Veure les coses que veu la gent normal,
Dormir amb qui dormen els altres,
Ficar-te al llit amb gent normal com jo...?

Però ella no entenia res,
I m’agafava del bracet...

Comparteix pis amb estranys,
Busca una feina formal,
Puja al metro pels matins,
Vés al cine alguna nit.
Però igualment mai entendràs
El que és anar comptant els anys
Esperant la solució que s’emporti tanta por...

No, tu mai viuràs com viuen els altres,
Ni patiràs com pateix la gent normal,
Mai entendràs el fracàs dels altres,
Mai comprendràs com els somnis se’ns va quedant
En riure i beure, i anar tirant,
I si es pot, follar de tant en tant...

Prova a cantar si ho fan els altres,
Canta fort si et sembla interessant,
Riu a pulmó si ho fan els altres,
Però no t’estranyi, si et gires, que es riguin de tu.
Que no et sorprengui si estan farts de tu jugant a ser com és la gent normal...

(Vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu...)